La veritat es que ahir va ser un dia de merda. Em vaig adormir, per lo que vaig haver d'anar en cotxe a la feina, tot i que vaig arribar 10 minuts abans de l'hora d'entrada. A més, nomes arribar em van fer repetir uns anàlisis……..en fi, un dia per oblidar….
Coses de la vida, ahir vespre em vaig retrobar amb en Jose després de ja uns mesos. Aprofitant que ha fet un viatge llampec de 3 dies, vem quedar ahir per prendre alguna cervesseta i xerrar.
A més justament avui fa 1 any que vaig arribar a CPH, i vam estar amb el Jose recordant alguns dels moments viscuts allà. I em va fer una pregunta: “Prefieres la empresa o lo que hacías antes?”. La meva desposta va ser clara: tot i que ara estic content i tinc mes temps per mi, la investigació durant la tesi m'omplia molt més……
Però que hi farem; en aquesta vida no es pot tenir tot i jo no tenia ganes de tornar a marxar fora amb la Bea aquí…..pot ser en una altre situació hagués marxat, però ara no.
La conversa amb el Jose, lo típic: i si hagués fet allò o lo altre?..... però són preguntes que no tenen resposta. El que si té resposta son les decisions que un pren, i jo, ara mateix, tampoc estic pas malament, així que no vaig triar tampoc una mala opció.
En fi, que el que va començar com un dia pèssim va acabar molt be. I fins aquí la reflexió d'avui.
martes 3 de noviembre de 2009
jueves 24 de septiembre de 2009
Efemèrides
Mai us heu parat a pensar: que estava fent tal dia com avui fa 5 anys, o fa 2 o en fa 10?Jo si, i bastant sovint, penso o intento recordar que és el que estava fent el mateix dia altres anys.Pot ser és per això, que m'agrada endevinar dates, dies de l'any; de fet estic segur que la gent que em coneix m'ha vist algun cop intentant endevinar un dia de la setmana....Doncs resulta que fa una estona, m'he parat a pensar: avui es 24 de setembre.... dia de la mercé... doncs recordo perfectament el que vaig fer avui fa exactament 2 anys:vaig anar a fer unes birres a casa del Eric. Res, a pendre algu i xerrar una estona. Cap allà les 21:30 vaig decidir de marxar....amb el bicing ( tot just feia 3 mesos que l'havien estrenat). Només puc dir que va ser una gran errada.... o no, per que en arribar a plaça espanya, hi havia una gran quantitat de gent, i envidentment les parades (aleshores molt poques) del bicing estaven plenes, així que vaig anar a buscar per deixar anclada la bici........ total que la vaig agafar a borrell sepulveda, i la vaig haver de tornar a borrell avinguda de roma.... més lluny de lo que la havia agafat...Així que vaig tornar caminant a casa ( aleshores vivia a Font Florida, prop de la campana). Quan vaig arribar a plaça espanya, estava pleeeeeee de gent, ja que en aquell moment començava el piromusical de la Mercé. Així que vaig decidir de compara una Paki-birra i contemplar l'espectacle. la veritat és que vaig gaudir moltíssim. A més al estar sol allà, em feia sentir estrany, però a l'hora em feia sentir bé. De fet és dels millors piromusicals que recordo....Un cop acabat vaig anar a casa, i recordo que vaig dormir molt de gust.
Bé, avui no hi ha piromusical, per que aquest any l'han posat per diumenge, però el record m'ha vingut a la ment ( em fascina a mi mateix la memòria que tinc sovint). Així, que recomano a tothom que més d'un cop feu exercici de memòria i intenteu recordar que feieu el mateix dia, però anys enrere. Per mi resulta molt enriquidor.
Bé, avui no hi ha piromusical, per que aquest any l'han posat per diumenge, però el record m'ha vingut a la ment ( em fascina a mi mateix la memòria que tinc sovint). Així, que recomano a tothom que més d'un cop feu exercici de memòria i intenteu recordar que feieu el mateix dia, però anys enrere. Per mi resulta molt enriquidor.
miércoles 23 de septiembre de 2009
La convivència
Quan ets petit i veus els teus pares, avis, tiets, amics del pares, etc, vivint junts, evidentment no et pares a pensar que hi ha darrera d'aquella convivència.Fins i tot, quan tens 20 anys, tampoc hi penses ni t'ho imagines. Quan ets petit penses en passar-t'ho, i quan tens 20 anys....doncs també.I quan et fas una mica més gran i et plantejes viure amb una altre persona, doncs tampoc hi penses gaire per que com no ho has viscut, ets una mica ignorant en aquest tema.Per suposat que cadascú és diferent i cada persona és un mon, per lo que la convivència , crec, es una porta amb un interrogant inicial.......i no només si vas a viure amb parella, també si decideixes compartir el pis amb amics.Jo porto ara compartint pis amb la Bea gairebé 6 mesos, per lo que tampoc la meva opinió pot ser del tot rigurosa, però com ja he dit aquí altres vegades, el moderador d'aquest blog sòc jo, i per tant tinc carta Blanca per fer i desfer ;-)
Temps enrera, la gent no marxava a viure fins el casament. De fet la filla d'un company de feina ho ha fet fa poc, però ja no és lo normal. Però que passava si la parella recent casada tenia problemes de convivència? No ho sé, però no m'agradaria que em passès.En fi, a lo que vaig, que fent una mica de repàs, no em puc queixar pas doncs estic a gust al pis, i amb la companyia. També ajuda el fet que marxés a viure amb la bea just després de tornar de Copenague, on vaig viure sol 5 mesos, i vaig haver d'espavilar-me una mica. Pot ser per això no m'ha costat gaire.També cal a dir que repartir les tasques de casa (cosa que no pasava abans) és un dels punts complicats en molts cassos, però crec, que no es pot queixar de mi. Poder algu hauria de seguir l'exemple ( eh Uri!!).
En fi, serafí, vaig a recollir una mica la cuina abans que arribi la bea ;-)
Temps enrera, la gent no marxava a viure fins el casament. De fet la filla d'un company de feina ho ha fet fa poc, però ja no és lo normal. Però que passava si la parella recent casada tenia problemes de convivència? No ho sé, però no m'agradaria que em passès.En fi, a lo que vaig, que fent una mica de repàs, no em puc queixar pas doncs estic a gust al pis, i amb la companyia. També ajuda el fet que marxés a viure amb la bea just després de tornar de Copenague, on vaig viure sol 5 mesos, i vaig haver d'espavilar-me una mica. Pot ser per això no m'ha costat gaire.També cal a dir que repartir les tasques de casa (cosa que no pasava abans) és un dels punts complicats en molts cassos, però crec, que no es pot queixar de mi. Poder algu hauria de seguir l'exemple ( eh Uri!!).
En fi, serafí, vaig a recollir una mica la cuina abans que arribi la bea ;-)
martes 21 de julio de 2009
Madrid, San Sebastian, Hostalric....
Estic a la meva terrasse fent una birra i escoltant una mica del delincuentes, i m'han entrat ganes d'escrire una mica al blog.
Aprofitant que estic dos dies de Rodríguez a casa, doncs em puc permetre el luxe de no fer res de res un cop arribo de treballar, i quan un està com jo ara, a la terrassa, amb un cerveseta, escoltant bona musica i observant el cementiri de Montjuic, pot dir: Això és vida!
Però per que estic sol, doncs per que la Bea ha marxat dos dies a Madrid amb la seva mare per conèixer la capital. Jo ja fa temps que no hi vaig, però es que tampoc em crida massa després d'haver estat ja 2 vegades.
D'altra banda he parlat amb el Jose fa 10 minuts. Esta a San Sebastian a un congrés amb tota la troupe de la uni, i com avui tenia una conferencia doncs he aprofitat per saber que tal li ha anat. Lo millor de tot es que m'ha dedicat una transparencia: " Una imagen vale más que mil espectros". Si es que son un pel frikis. I ells de congrés....quina enveja que em donen, per que a mes ara tenen el sopar de gala, típic sopar on em feia amic dels cambrers aconseguint que a la nostra taula no faltes vi en cap moment.....quins temps aquells de congressos.... dubto que es tornin a repetir....a no ser que a la nova feina, on comencen a confiar amb el NIR (per això m'han agafat), m'enviin a algun lloc de congres....
La nova feina....a Hostalric... 1 hora i mitja per anar i lo mateix per tornar....sort que tenia una hora i quart per anar a la uni, i per tant no suposa un canvi molt gran.
De l'ambient no em queixo, doncs em tracten be, i al departament de desenvolupament hi ha gent jove i gent mes gran, cincuentones que fan que la feina no sigui avorrida, doncs estan sempre de conya.... sobretot en Rufi, un crack que m'esta ajudant moltíssim. És el meu Cicerone a la feina.
I res, ara aviat em posaré a pensar que em faig per sopar, que quan estic sol a casa em torno un mandrós.. i pensar que vaig estar 5 mesos a Copenague cuiant-me cada dia.....és que la Bea em té massa mimat i em cuida massa, però d'això no em queixo.
Crec que abans de fer el sopar, tocaré una mica la guitarra, una mica de rumbeta per alegrar el vespre als veins.
Aprofitant que estic dos dies de Rodríguez a casa, doncs em puc permetre el luxe de no fer res de res un cop arribo de treballar, i quan un està com jo ara, a la terrassa, amb un cerveseta, escoltant bona musica i observant el cementiri de Montjuic, pot dir: Això és vida!
Però per que estic sol, doncs per que la Bea ha marxat dos dies a Madrid amb la seva mare per conèixer la capital. Jo ja fa temps que no hi vaig, però es que tampoc em crida massa després d'haver estat ja 2 vegades.
D'altra banda he parlat amb el Jose fa 10 minuts. Esta a San Sebastian a un congrés amb tota la troupe de la uni, i com avui tenia una conferencia doncs he aprofitat per saber que tal li ha anat. Lo millor de tot es que m'ha dedicat una transparencia: " Una imagen vale más que mil espectros". Si es que son un pel frikis. I ells de congrés....quina enveja que em donen, per que a mes ara tenen el sopar de gala, típic sopar on em feia amic dels cambrers aconseguint que a la nostra taula no faltes vi en cap moment.....quins temps aquells de congressos.... dubto que es tornin a repetir....a no ser que a la nova feina, on comencen a confiar amb el NIR (per això m'han agafat), m'enviin a algun lloc de congres....
La nova feina....a Hostalric... 1 hora i mitja per anar i lo mateix per tornar....sort que tenia una hora i quart per anar a la uni, i per tant no suposa un canvi molt gran.
De l'ambient no em queixo, doncs em tracten be, i al departament de desenvolupament hi ha gent jove i gent mes gran, cincuentones que fan que la feina no sigui avorrida, doncs estan sempre de conya.... sobretot en Rufi, un crack que m'esta ajudant moltíssim. És el meu Cicerone a la feina.
I res, ara aviat em posaré a pensar que em faig per sopar, que quan estic sol a casa em torno un mandrós.. i pensar que vaig estar 5 mesos a Copenague cuiant-me cada dia.....és que la Bea em té massa mimat i em cuida massa, però d'això no em queixo.
Crec que abans de fer el sopar, tocaré una mica la guitarra, una mica de rumbeta per alegrar el vespre als veins.
sábado 4 de julio de 2009
eo eo eo la Tesi va ser un chorreo!!
Per fí, després d'uns dies de nervis, i tot i que un cop davant de tothom no vaig estar tant nerviós com sempre havia imaginat, ja soc Doctor!
Quina diferencia hi ha entre el Manel de fa dos dies i el d'ara? Doncs crec que cap.La veritat es que crec que em va anar força be, tot i que la Bea diu que no s'entenia el meu anglés....serà que jo utilitzo un anglés americà i ella un angles d'Anglaterra.....
Ara ja estic de vacances..... encara que treballi, quan arribi a casa no hauré de mirar-me el pwer point i fer assaigs, així que estic de vacances, per que els nervis que he passat aquests dies ja s'han esfumat.
A més, crec que he demostrat que tothom pot aconseguir allò que vol o busca, per que jo no em considero cap eminencia ni un tio super intel·ligent, es veritat. Peró si un lluita i creu en sí mateix, gairebé tot es pot aconseguir.
Ara, i un dia després de la presentació, em donc conta del que he fet, i estic molt content. Ara el que toca, és currar a la feina, i el temps dirà, per que la vida dona moltes voltes.
La nit d'ahir va ser divertida, unes quantes birres al Belchica, on la veritat es que ho vaig passar molt be, com gairebe sempre.
Finalment voldria agrair de nou a tota la gent que m'ha recolzat i m'ha felicitat ( em va sorprendre rebre tants sms i trucades, a més de missatges del Facebook.) Gràcies a tots.
domingo 28 de junio de 2009
Això no s'acaba mai!
Començo a estar ja una mica cansat de la Tesi. Sort que el divendres al migdia ja hauré acabat la presentació, per que això em causa un stress mental molt fort. Sobretot després de fer l'assaig amb el jefe dijous passat, on dues hores i mitja van ser suficients per destrossar-me mitja presentació, incloent apartats que ja havia donat per bons i que el dijous ja no els veia bé;
Sort que lo que queda ja és questió de temps: esperar que arribi divendres i colorín colorado esta tesis se ha acabado.
I per culpa de l'stress estic una mica out: m'oblido de coses que haig de fer, no se, tinc el cap massa ocupat amb aquestes preocupacions.
Sort que ahir vam fer una festeta al pis i vaig poder, durant unes hores, evadir-me de la Tesi, que comença a ser un malson del qual vull despertar el mes aviat possible.
Sort que lo que queda ja és questió de temps: esperar que arribi divendres i colorín colorado esta tesis se ha acabado.
I per culpa de l'stress estic una mica out: m'oblido de coses que haig de fer, no se, tinc el cap massa ocupat amb aquestes preocupacions.
Sort que ahir vam fer una festeta al pis i vaig poder, durant unes hores, evadir-me de la Tesi, que comença a ser un malson del qual vull despertar el mes aviat possible.
miércoles 24 de junio de 2009
La vida es algo que hay que morder......
Avui toca parlar de nou dels 4 mosqueters. En Ruben Mingrat, el Marco del grup, ens va comunicar ja fa un temps que es casava el proper 1 d'agost. A partir d'aquell moment, tant al Perico, com el Geri com Jo (manele), vam pensar que li podriem fer.I es que una bona persona, un bon amic, com és el ruben, es mereixia alguna cosa especial.La veritat es que tots 3 vam pensar el mateix: "I si el portem sense que ho sàpiga a Granada?"I per que Granada? Doncs por que ens porta molts bons records d'un viatge anterior al ritme de "Viva la vida" ( tot i que el Geri odïi aquesta cançò).però com el podíem enganyar?
Doncs tan facil com dir-li que el passat 19 de juny era la meva Tesi i si em podia acompanyar en cotxe a la uni. Així que ell m'esperava davant de casa seva, pero el següent destí no era la UAB si no l'aeroport.
la resta és fàcil d'endevinar: moltes birres i moltes tapes durant la nit de divendres i durant tot el dissabte, recorrent aquells llocs que havíem conegut el passat setembre i retrobant-nos amb els cambrers, alguns dels quals encara s'enrecordaven de nosaltres.
Poder estar 48 hores junts amb 3 bons amics sense parar de fer broma i amb l'anim alegre no te preu.
Crec que és el millor comiat de solter que li podríem haver fet, i tot i que diuen que segones parts mai ser bones, el segon viatge del equipo A a Granada ha estat igual o millor, fins al punt que no serà el darrer cop que anem a Granada (aixo espero)
Finalment voldria agraïr a tots 3 companys d'aventures pels bons moments que m'han fet passar, i que em fan recordar més d'un cop que la vida són 2 dies, i com diu el ruben: "un te'l passes dormint".
Doncs tan facil com dir-li que el passat 19 de juny era la meva Tesi i si em podia acompanyar en cotxe a la uni. Així que ell m'esperava davant de casa seva, pero el següent destí no era la UAB si no l'aeroport.
la resta és fàcil d'endevinar: moltes birres i moltes tapes durant la nit de divendres i durant tot el dissabte, recorrent aquells llocs que havíem conegut el passat setembre i retrobant-nos amb els cambrers, alguns dels quals encara s'enrecordaven de nosaltres.
Poder estar 48 hores junts amb 3 bons amics sense parar de fer broma i amb l'anim alegre no te preu.
Crec que és el millor comiat de solter que li podríem haver fet, i tot i que diuen que segones parts mai ser bones, el segon viatge del equipo A a Granada ha estat igual o millor, fins al punt que no serà el darrer cop que anem a Granada (aixo espero)
Finalment voldria agraïr a tots 3 companys d'aventures pels bons moments que m'han fet passar, i que em fan recordar més d'un cop que la vida són 2 dies, i com diu el ruben: "un te'l passes dormint".
jueves 28 de mayo de 2009
Per que 3 és un número màgic...
Copa, Lliga i Champions. 3 títols en 3 setmanes. Sincerament, cap allà al setembre vaig escoltar el primer partit del barça contra el numància tornant de la platja. Els comentaris que s'escoltaven per la ràdio eren: Aquest equip és el mateix que el de l'any anterior, Tocará patir un altre any, el Guardiola no té experiencia............i moltes com aquestes. El partit següent el vaig veure per televisió: Barça - racing. Resultat: 1 a 1. És a dir els 2 primers partits, 1 de 6 punts.........no convidava gaire al optimisme. Jo mateix vaig pensar: Buff....... així que vaig decidir que veuria pocs partits aquest any.
8 mesos després tenim 3 títols ( cinquè equip en tota Europa que ho fa), l'equip és el millor del mon, Guardiola el millor entrenador, i Laporta el millor president........
I què es el que ha fet que gairebe el mateix equip hagi donat un gir tan gran en tan poc temps?
en primer lloc van treure els cancers del vestuari, i magia potagia, ja tenim bon equip. Però encara faltava alguna cosa: motivar als jugadors. I com ho ha aconseguit Guardiola? Doncs amb música abans dels partits. I quina ha estat la cançò escollida? Doncs VIVA LA VIDA de Coldplay, la mateixa que em va guiar a mi i als 3 mosqueters per Granada allà cap a final de Setembre, just quan el Barça començava a remontar el vol.
Ara toca pensar si es possible mantenir el nivell el proper any, que no sigui que els jugadors es creguin ja els putos amos i la caguem de nou.
Almenys, ara podem disfrutar
8 mesos després tenim 3 títols ( cinquè equip en tota Europa que ho fa), l'equip és el millor del mon, Guardiola el millor entrenador, i Laporta el millor president........
I què es el que ha fet que gairebe el mateix equip hagi donat un gir tan gran en tan poc temps?
en primer lloc van treure els cancers del vestuari, i magia potagia, ja tenim bon equip. Però encara faltava alguna cosa: motivar als jugadors. I com ho ha aconseguit Guardiola? Doncs amb música abans dels partits. I quina ha estat la cançò escollida? Doncs VIVA LA VIDA de Coldplay, la mateixa que em va guiar a mi i als 3 mosqueters per Granada allà cap a final de Setembre, just quan el Barça començava a remontar el vol.
Ara toca pensar si es possible mantenir el nivell el proper any, que no sigui que els jugadors es creguin ja els putos amos i la caguem de nou.
Almenys, ara podem disfrutar
martes 26 de mayo de 2009
Tesi Doctoral
Per fi!!!!! Ahir dilluns vaig depositar la Tesi Doctoral!!!! M'he quedat més descansat......
Començava a estar un pel desquiciat per que semblava que no s'acabava mai: entre les correcions i el papeleo...........Ja era hora.
Aviam si aquesta setmana puc fer còpies de la versió final, i ja només em quedarà preparar la presentació en power point.
També haig de dir que la Tesi te dues versions: la oficial (pel jefe i els 5 del tribunal), i la versió extra-oficial.
I per que hi ha 2 versions? De fet la única diferencia está en els agraiments, i com no ticn ganes que em diguin que haig i que no haig de posar, la oficial serà amb uns agraiments pelats i la extraoficial, amb els agraiments que he escrit aquest matí. I com que no tothom la podrà llegir, doncs he decidit posar-la al blog:
Poder aquestes son les paraules més complicades d’escriure, sobretot després de gairebé 10 anys en aquesta universitat dels quals he conviscut 3 i mig en aquest grup d’investigació.
Més d’una vegada havia pensat quines paraules posaria en aquesta secció, tot i que ara mateix no em venen a la memòria ( i jo presumeixo de tenir memòria.....). Son moltes coses les que he viscut des que sóc a la Universitat, més d’un terç de la meva vida. Puc dir que he madurat bastant des d’aquell llunyà setembre del 99 quan vaig saber que entraria a fer química a la UAB. De fet, ni coneixia on era exactament aquesta universitat. Ara, i després de moltíssims viatges en ferrocarrils reconec cadascun dels punts del paisatge a la perfecció. La meva estada en aquesta universitat m’ha servit per conèixer moltíssima gent, moltíssims punts de vista en tots els àmbits, i això no fa més que enriquir interiorment a un mateix. També és cert, que passar tantes hores en la Universitat ha fet que desconnectés més d’una vegada amb el món exterior (Barcelona), tot i que darrerament he aconseguit trobar un equilibri.
Si bé vaig començar en el mon de la investigació de la ma de Julián Alonso, encara que va ser la Núria Ibañez la persona que em va donar els primers consell bons en aquest camp, el meu viatge pel grup de Sensors i Biosensors va durar poc més d’un any. Arribat en aquest punt, i en un moment on estava més desconcertat que mai amb el meu futur, haig d’agrair sincerament al Doctor Marcelo Blanco per haver pensat en mi per a incorporar-me en el Grup de Quimiometria Aplicada, lloc en el qual m’he format realment com a l’investigador que soc a dia d’avui. Dins d’aquest grup he tingut la sort de compartir feina i hores amb companys que, a més de bons investigadors, han estat bons amics durant aquest viatge: Manel (gràcies per ser el meu mentor inicial), Jordi (sempre ens quedaran els congresos), Anna (encara recordo messengers fins a les 3 del matí donant-me un cop de ma), David (si no trobes la clau del menjador la tinc jo), Chacho, Lisi, Ricardo, Juan, Ruben , Miguel, mari, Miriam, Jose, Quim, Ester,....buff quanta gent. També voldria agrair als altres professors del grup d’Investigació per tot el suport durant aquest temps.
He tingut també la oportunitat de poder anar a més d’un congrés ( de fet ha estat una de les motivacions per lo qual he dedicat molt de temps a aquesta feina) i conèixer més gent d’altres centres o universitat. Això ho trobaré bastant a faltar...
5 mesos a Copenague m’han servit com a punt final d’aquesta tesi, on he aprés coses noves i gent formidable, gent en la mateixa situació que jo: lluny de casa i dels amics. Hem fet molta pinya i ha estat una gran experiencia. Javi, Juan, Maider, Raquel, Emils, Fede, Mario, Francesco....... a Gilda, la millor consellera per als estrangers, i als professors R. Bro i F. Van der Berg : Mange Tak.
De ti, Jose , paso de hablar que tengo tu cara un poco ya aburrida....Gracias por animarme a venir a Denmark contigo y por compartir estos 5 meses: A las 7 :30 cafe i crusanes? Que recuerdos.....
Però no em vull oblidar del pas previ a la Investigació: la Llicenciatura. 5 anys molt intensos que vaig poder compartir amb bons amics ( Iker, Isaac, Elio,.... i molt d’altres) compartint moltes hores on poder aprovar i passar-ho bé era l’objectiu primordial. Evidentment, cadascú fa la seva vida i els camins sempre són diferents, però sempre tindré en ment molts moments amb ells.
Ara toca parlar del mon no-universitari, i aquí haig de dir que per mi és molt important compartir moments amb gent que es dedica coses ben diferents i que serveixen per desconnectar i sobretot per aprendre coses noves.
En primer lloc voldria destacar als 3 mosqueters: Ruben Mingrat, Eric Piquer i Gerardo Malo, per tots els bons moments que m’han fet passar. Hem aconseguit ser un bon grup d’amics, que només amb un gest, una mirada, podem esbrinar que estem pensant. Amb vosaltres he compartit alguns viatges, molts divendres al Belchica per a fer UNA birra, sempre al ritme de “Viva la Vida”, per que “La vida son 2 dies”. Confio en passar molts moments com aquests amb vosaltres.
Tampoc em vull oblidar del altres companys de basket. Així, David, Alexis, Ignasi i Mauro, merci pels bons moments.
Continuando con el mundo exterior, no podías faltar tu: Jesus. Gran gran amigo. Un día lo envié todo al garete y toqué fondo. Por suerte, tu mano estaba ahí, para poder sujetarme y tirar hacia arriba, hacia hoy. Siempre te deberé una, por que, además de buena persona, gran publicista, eres aún mejor amigo.
Por ti conocí a Emilio, Cere, Sara, Amelie, Arantza, muchos más. También conocí a Irantzu, en el piso de Aragón 151 donde también vivía su hermana Leyre (madre mía que dos hermanas tan locas y tan buena gente) el día 27 de Octubre de 2007, día en que también conocí a una hispano-suiza muy simpática y que responde al nombre de Bea...............
Evidentment em deixo molta gent que en algun moment o altre m’ha donat suport i m’ha ajudat. Gràcies.
La família; part responsable del que sòc ara mateix. La meva mare, exemple de bona persona i treballadora que ho dona tot sense demanar res a canvi, els meus germans (Uri i Meri) que han cuidat de mi, el petitò de casa, i ara les 3 baldufes: Paula, Ariadna i Maia, the next generation. No vull deixar-me a la Chus i el Marcos. Gracies family!
..........Bea. Y pensar que el día que te conocí me comí un trozo de tarta de whisky! Aunque aún pasó tiempo hasta volvernos a encontrar..... Poco puedo decir que no sepas ya, pero me lo reservo para nosotros, los dos, que podemos estar horas hablando y hablando en nuestra terraza, o en nuestra cocina…en nuestro pisazo. Gracias por quererme como soy y sobretodo por comprenderme, que no es fácil. Ich Liebe dich
Aquí s’acaba un viatge de gairebé 10 anys, a dia 26 de maig de 2009.
Gracies a tots
Començava a estar un pel desquiciat per que semblava que no s'acabava mai: entre les correcions i el papeleo...........Ja era hora.
Aviam si aquesta setmana puc fer còpies de la versió final, i ja només em quedarà preparar la presentació en power point.
També haig de dir que la Tesi te dues versions: la oficial (pel jefe i els 5 del tribunal), i la versió extra-oficial.
I per que hi ha 2 versions? De fet la única diferencia está en els agraiments, i com no ticn ganes que em diguin que haig i que no haig de posar, la oficial serà amb uns agraiments pelats i la extraoficial, amb els agraiments que he escrit aquest matí. I com que no tothom la podrà llegir, doncs he decidit posar-la al blog:
Poder aquestes son les paraules més complicades d’escriure, sobretot després de gairebé 10 anys en aquesta universitat dels quals he conviscut 3 i mig en aquest grup d’investigació.
Més d’una vegada havia pensat quines paraules posaria en aquesta secció, tot i que ara mateix no em venen a la memòria ( i jo presumeixo de tenir memòria.....). Son moltes coses les que he viscut des que sóc a la Universitat, més d’un terç de la meva vida. Puc dir que he madurat bastant des d’aquell llunyà setembre del 99 quan vaig saber que entraria a fer química a la UAB. De fet, ni coneixia on era exactament aquesta universitat. Ara, i després de moltíssims viatges en ferrocarrils reconec cadascun dels punts del paisatge a la perfecció. La meva estada en aquesta universitat m’ha servit per conèixer moltíssima gent, moltíssims punts de vista en tots els àmbits, i això no fa més que enriquir interiorment a un mateix. També és cert, que passar tantes hores en la Universitat ha fet que desconnectés més d’una vegada amb el món exterior (Barcelona), tot i que darrerament he aconseguit trobar un equilibri.
Si bé vaig començar en el mon de la investigació de la ma de Julián Alonso, encara que va ser la Núria Ibañez la persona que em va donar els primers consell bons en aquest camp, el meu viatge pel grup de Sensors i Biosensors va durar poc més d’un any. Arribat en aquest punt, i en un moment on estava més desconcertat que mai amb el meu futur, haig d’agrair sincerament al Doctor Marcelo Blanco per haver pensat en mi per a incorporar-me en el Grup de Quimiometria Aplicada, lloc en el qual m’he format realment com a l’investigador que soc a dia d’avui. Dins d’aquest grup he tingut la sort de compartir feina i hores amb companys que, a més de bons investigadors, han estat bons amics durant aquest viatge: Manel (gràcies per ser el meu mentor inicial), Jordi (sempre ens quedaran els congresos), Anna (encara recordo messengers fins a les 3 del matí donant-me un cop de ma), David (si no trobes la clau del menjador la tinc jo), Chacho, Lisi, Ricardo, Juan, Ruben , Miguel, mari, Miriam, Jose, Quim, Ester,....buff quanta gent. També voldria agrair als altres professors del grup d’Investigació per tot el suport durant aquest temps.
He tingut també la oportunitat de poder anar a més d’un congrés ( de fet ha estat una de les motivacions per lo qual he dedicat molt de temps a aquesta feina) i conèixer més gent d’altres centres o universitat. Això ho trobaré bastant a faltar...
5 mesos a Copenague m’han servit com a punt final d’aquesta tesi, on he aprés coses noves i gent formidable, gent en la mateixa situació que jo: lluny de casa i dels amics. Hem fet molta pinya i ha estat una gran experiencia. Javi, Juan, Maider, Raquel, Emils, Fede, Mario, Francesco....... a Gilda, la millor consellera per als estrangers, i als professors R. Bro i F. Van der Berg : Mange Tak.
De ti, Jose , paso de hablar que tengo tu cara un poco ya aburrida....Gracias por animarme a venir a Denmark contigo y por compartir estos 5 meses: A las 7 :30 cafe i crusanes? Que recuerdos.....
Però no em vull oblidar del pas previ a la Investigació: la Llicenciatura. 5 anys molt intensos que vaig poder compartir amb bons amics ( Iker, Isaac, Elio,.... i molt d’altres) compartint moltes hores on poder aprovar i passar-ho bé era l’objectiu primordial. Evidentment, cadascú fa la seva vida i els camins sempre són diferents, però sempre tindré en ment molts moments amb ells.
Ara toca parlar del mon no-universitari, i aquí haig de dir que per mi és molt important compartir moments amb gent que es dedica coses ben diferents i que serveixen per desconnectar i sobretot per aprendre coses noves.
En primer lloc voldria destacar als 3 mosqueters: Ruben Mingrat, Eric Piquer i Gerardo Malo, per tots els bons moments que m’han fet passar. Hem aconseguit ser un bon grup d’amics, que només amb un gest, una mirada, podem esbrinar que estem pensant. Amb vosaltres he compartit alguns viatges, molts divendres al Belchica per a fer UNA birra, sempre al ritme de “Viva la Vida”, per que “La vida son 2 dies”. Confio en passar molts moments com aquests amb vosaltres.
Tampoc em vull oblidar del altres companys de basket. Així, David, Alexis, Ignasi i Mauro, merci pels bons moments.
Continuando con el mundo exterior, no podías faltar tu: Jesus. Gran gran amigo. Un día lo envié todo al garete y toqué fondo. Por suerte, tu mano estaba ahí, para poder sujetarme y tirar hacia arriba, hacia hoy. Siempre te deberé una, por que, además de buena persona, gran publicista, eres aún mejor amigo.
Por ti conocí a Emilio, Cere, Sara, Amelie, Arantza, muchos más. También conocí a Irantzu, en el piso de Aragón 151 donde también vivía su hermana Leyre (madre mía que dos hermanas tan locas y tan buena gente) el día 27 de Octubre de 2007, día en que también conocí a una hispano-suiza muy simpática y que responde al nombre de Bea...............
Evidentment em deixo molta gent que en algun moment o altre m’ha donat suport i m’ha ajudat. Gràcies.
La família; part responsable del que sòc ara mateix. La meva mare, exemple de bona persona i treballadora que ho dona tot sense demanar res a canvi, els meus germans (Uri i Meri) que han cuidat de mi, el petitò de casa, i ara les 3 baldufes: Paula, Ariadna i Maia, the next generation. No vull deixar-me a la Chus i el Marcos. Gracies family!
..........Bea. Y pensar que el día que te conocí me comí un trozo de tarta de whisky! Aunque aún pasó tiempo hasta volvernos a encontrar..... Poco puedo decir que no sepas ya, pero me lo reservo para nosotros, los dos, que podemos estar horas hablando y hablando en nuestra terraza, o en nuestra cocina…en nuestro pisazo. Gracias por quererme como soy y sobretodo por comprenderme, que no es fácil. Ich Liebe dich
Aquí s’acaba un viatge de gairebé 10 anys, a dia 26 de maig de 2009.
Gracies a tots
viernes 22 de mayo de 2009
Desenpolsant el blog
8 setmanes que no escric res, 8 setmanes ja a Barcelona.....
així que ja tocava escriure una mica, després d'uns dies de nervis, deguts en part a la tesi, que sembla que no s'acabi mai, i després de 3 setmanes de Laboratori als de primer que m'han tret mes temps del que em pensava.
8 setmanes despres de tornar ja estic perfectament aclimatat al meu piset nou, i gairebé ja esta tot amoblat, gairebe i no tot per que estic més escurat..... peró bueno, tampoc em puc queixar del tot.
Durant aquest període m'ha donat temps per recordar la gent que vaig coneixer a Copenague i poder riure jo sol de les moltes coses que vam fer, i lo molt que reiem els uns dels altres. tb he tingut temps d'agafar algun cafe latte al Starbucks i passejar amb el meu got a la ma, encara que em falten els meus crusants de pernil i formatge ( que n'he comprat uns quants, pero no son el mateix.....)
Al clima i la llum solar em vaig aclimatar de seguida, cosa que s'agraeix despres de passar uns messos amb el clima nòrdic.
I tornant a parlar de la tesi, doncs la estant revisant al departament i ja en breu, la depositaré, que ja toca.
Aviam si la setmana que ve tinc mes bones noticies (almenys per mi) i no deixo tant de temps el blog en stand by.
Ah, m'oblidava, la setmana que ve: Barça 3 manchester 1, ja veureu......
així que ja tocava escriure una mica, després d'uns dies de nervis, deguts en part a la tesi, que sembla que no s'acabi mai, i després de 3 setmanes de Laboratori als de primer que m'han tret mes temps del que em pensava.
8 setmanes despres de tornar ja estic perfectament aclimatat al meu piset nou, i gairebé ja esta tot amoblat, gairebe i no tot per que estic més escurat..... peró bueno, tampoc em puc queixar del tot.
Durant aquest període m'ha donat temps per recordar la gent que vaig coneixer a Copenague i poder riure jo sol de les moltes coses que vam fer, i lo molt que reiem els uns dels altres. tb he tingut temps d'agafar algun cafe latte al Starbucks i passejar amb el meu got a la ma, encara que em falten els meus crusants de pernil i formatge ( que n'he comprat uns quants, pero no son el mateix.....)
Al clima i la llum solar em vaig aclimatar de seguida, cosa que s'agraeix despres de passar uns messos amb el clima nòrdic.
I tornant a parlar de la tesi, doncs la estant revisant al departament i ja en breu, la depositaré, que ja toca.
Aviam si la setmana que ve tinc mes bones noticies (almenys per mi) i no deixo tant de temps el blog en stand by.
Ah, m'oblidava, la setmana que ve: Barça 3 manchester 1, ja veureu......
lunes 30 de marzo de 2009
Farewell of CPH
Ara mateix són les 14:54 del 27 de Març de 2009, i estic a l’avió que de nou em porta a Barcelona per quedar-me, ara si, definitivament. (encara no se quan publicaré això)
Com totes les aventures, aquesta també té un final.
Tot va començar un dilluns 3 de Novembre, i ha acabat un divendres 27 de març. Gairebé 5 mesos.
Temps suficient per conèixer molta gent i compartir bons moments.
Per que sé que els trobaré molt a faltar: Jose, Javi, Juan, Raquel, Emils, Francesco, Marta, Gilda, Mario, Fede, Maider, Eida, Mainah, i com no a la Gilda, i també al Rasmus, que tot i sent danés, te caracter espanyol.
Són moltes coses les que he viscut a CPH, i segur que si comencès a explicar.les , arribaria a Barcelona i encara estaria escrivint.
Més d’un cop havia pensat en el meu comiat de CPH, i avui quan he agafat l’ascensor mentre tothom mirava com marxava m’ha entrat aquella sensació de nostalgia extranya, que fa que pel teu cap passin moltes coses de cop, i una d’elles ha estat el comiat que ens van fer ahir per la nit a mi i al Emils. Evidentment sabíem que teniem un comiat, pero la veritat es que no m’esperava la sorpresa: En primer lloc: molta gent amb perruca amb el cabell arrissar i un mocador com el meu, a la porta de casa meva per anar a la uni, on fins i tot, el Frans VdB, Rasmus i Soren em van venir a veure amb la perruca i el palestí (quina diferencia de jefes amb la UAB......). i per la nit: powerpoint de 10 minuts amb fotografies d’aquests 5 mesos al ritme de “Viva la vida”. De fet nomes de recordar-ho ara, tinc la pell de gallina. MANGE TAK!!
Aquesta, ha estat una experiencia molt enriquidora, ja sigui feina, gent que he conegut, i fins i tot espiritualment( sembla una tonteria, pero viure sol, i lluny dels teus, m’ha fet reflexionar molt, i fins i tot crec que he madurat una mica)
I ara ja tot torna a la normalitat, però lo millor de tot es poder tornar amb la Bea, i marxar a viure amb ella. Per fi podré menjar bé, per que a CPH he menjat moltes guarrades, i toca purgar, així que deixaré que la Bea em cuini (ole ole ole). A més per fi coneixeré la meva nebodeta (Maia)!!!!!
I ja la setmana que ve de nou a la UAB, això sí, m’agafo 2 dies sabàtics i aniré dimecres, pensant més en la Setmana Santa que no pas una altra cosa.
Ja per acabar: thanks to all of you for making me feel one more in this family! I hope we’ll meet someday!!!!!
Aqui acaba la meva etapa en terres daneses, 5 mesos de fred, i com ja sabeu tots: ES PSICOLÒGIC!!!
Fins aviat
P.D: Trobaré a faltar, i molt, els 7 Eleven.....
Com totes les aventures, aquesta també té un final.
Tot va començar un dilluns 3 de Novembre, i ha acabat un divendres 27 de març. Gairebé 5 mesos.
Temps suficient per conèixer molta gent i compartir bons moments.
Per que sé que els trobaré molt a faltar: Jose, Javi, Juan, Raquel, Emils, Francesco, Marta, Gilda, Mario, Fede, Maider, Eida, Mainah, i com no a la Gilda, i també al Rasmus, que tot i sent danés, te caracter espanyol.
Són moltes coses les que he viscut a CPH, i segur que si comencès a explicar.les , arribaria a Barcelona i encara estaria escrivint.
Més d’un cop havia pensat en el meu comiat de CPH, i avui quan he agafat l’ascensor mentre tothom mirava com marxava m’ha entrat aquella sensació de nostalgia extranya, que fa que pel teu cap passin moltes coses de cop, i una d’elles ha estat el comiat que ens van fer ahir per la nit a mi i al Emils. Evidentment sabíem que teniem un comiat, pero la veritat es que no m’esperava la sorpresa: En primer lloc: molta gent amb perruca amb el cabell arrissar i un mocador com el meu, a la porta de casa meva per anar a la uni, on fins i tot, el Frans VdB, Rasmus i Soren em van venir a veure amb la perruca i el palestí (quina diferencia de jefes amb la UAB......). i per la nit: powerpoint de 10 minuts amb fotografies d’aquests 5 mesos al ritme de “Viva la vida”. De fet nomes de recordar-ho ara, tinc la pell de gallina. MANGE TAK!!
Aquesta, ha estat una experiencia molt enriquidora, ja sigui feina, gent que he conegut, i fins i tot espiritualment( sembla una tonteria, pero viure sol, i lluny dels teus, m’ha fet reflexionar molt, i fins i tot crec que he madurat una mica)
I ara ja tot torna a la normalitat, però lo millor de tot es poder tornar amb la Bea, i marxar a viure amb ella. Per fi podré menjar bé, per que a CPH he menjat moltes guarrades, i toca purgar, així que deixaré que la Bea em cuini (ole ole ole). A més per fi coneixeré la meva nebodeta (Maia)!!!!!
I ja la setmana que ve de nou a la UAB, això sí, m’agafo 2 dies sabàtics i aniré dimecres, pensant més en la Setmana Santa que no pas una altra cosa.
Ja per acabar: thanks to all of you for making me feel one more in this family! I hope we’ll meet someday!!!!!
Aqui acaba la meva etapa en terres daneses, 5 mesos de fred, i com ja sabeu tots: ES PSICOLÒGIC!!!
Fins aviat
P.D: Trobaré a faltar, i molt, els 7 Eleven.....
martes 24 de marzo de 2009
La primavera trompetera ya llegó.......
Ja portem 3 dies de primavera, o almenys això diu el meu calendari, per que la primavera encara no la he notat, i menys aquet matí quant he sortit per agafar la bici i estava nevant, no gaire, pero lo suficient per molestar els ulls camí de la uni.
Té cullons la cosa, casi 28 anys, i encara anant a la uni.....aviam si aviat la cosa canvia, que ja seria hora.
Bé, a lo que anava; primavera...... a partir del dissabte sí serà primavera, un cop ja hagi deixat de banda Copenague ( fred i més fred) per Barcelona (ciutat mediterrània i càlida). A més, ja s'acosta la Setmana Santa, i jo sé d'un que se la pendrà de relax.......
Mentrestant, em queda el consol d'escoltar als Delinquents amb la seva primavera trompetera.
Té cullons la cosa, casi 28 anys, i encara anant a la uni.....aviam si aviat la cosa canvia, que ja seria hora.
Bé, a lo que anava; primavera...... a partir del dissabte sí serà primavera, un cop ja hagi deixat de banda Copenague ( fred i més fred) per Barcelona (ciutat mediterrània i càlida). A més, ja s'acosta la Setmana Santa, i jo sé d'un que se la pendrà de relax.......
Mentrestant, em queda el consol d'escoltar als Delinquents amb la seva primavera trompetera.
martes 17 de marzo de 2009
Recordant....
Aquest matí he obert el facebook, sincerament per cotillejar una mica, tot sigui dit (encara que cada dia m'agrada menys i prefereixo el meu blog), i he vist que era l'aniversari del Nandes: 28 anyets............i m'ha vingut de sobte a la memòria el temps que vam coincidir desde el 96 fins al 2000 aproximadament. Després els camins de cadascú ( bé, de tothom) es van separant poc a poc, fins que el contacte gairebé es perd del tot.
De la època on el vaig coneixer guardo bons records, doncs va ser la època de començar a sortir, etc etc.
Encara recordo el dia que el vaig coneixer, ni tan sols anava a la meva classe ( 1er de BUP al maragall), anava a la classe de la meva germana, i el vaig coneixer a la cua per jugar a ping-pong, i un tio més gran es va intentar colar. Aquí va ser on ell va dir: "Eh tu, la cola esta al final", i el paio es va acollonir. I es que el Nandes tenia 15 anys, pero ja era tot un home, no com jo...
Realment va ser l'any següent on el vaig coneixer personalment al coincidir a classe, no nomes amb ell, si no tb amb el Mauri, l'Ignasi (tothom li diu Taino, peró jo prefereixo dir Ignasi, poder per no ser com tothom) i el Guasch ( una altra bestia).
I puc dir que amb aquests persons vaig creixer a la meva juventut, plena de bons moments, liant-la de tant en quan ( amb l'Ignasi sempre ens fotien fora dels llocs per liar petilles, i lo bo que no se com, pero ens fotien a fora als demes i a ell no. Un mestre del escapisme.) en aquesta època tb vam viure les pàlides del mauri, etc etc....moltes coses que, pensant-ho ara, despres de tant de temps, son records de la meva primera juventut.
Tb m'ha vingut al cap, que fa 10 anys, quan va cumplir 18 anys li vam regalar una samarreta del barney dels simpsons.......el que es la memòria, que un petit detall, et porta 10 anys enrere.....
Ara ja fa temps que no em veig amb aquesta gent, poder amb el mauri de tant en quan, per que vivim mes o menys a prop, però tot i que no ens veiem, guardo un excel·lent record d'aquesta gent, i tant de bo poguem quedar algun dia tots plegats per a fer unes birres, i mes que explicar-nos que tal va tot, poder recordar anecdotes que tenim oblidades, i que segur ens faran retornar, encara que nomes una estona, als 17-18 anys.
De la època on el vaig coneixer guardo bons records, doncs va ser la època de començar a sortir, etc etc.
Encara recordo el dia que el vaig coneixer, ni tan sols anava a la meva classe ( 1er de BUP al maragall), anava a la classe de la meva germana, i el vaig coneixer a la cua per jugar a ping-pong, i un tio més gran es va intentar colar. Aquí va ser on ell va dir: "Eh tu, la cola esta al final", i el paio es va acollonir. I es que el Nandes tenia 15 anys, pero ja era tot un home, no com jo...
Realment va ser l'any següent on el vaig coneixer personalment al coincidir a classe, no nomes amb ell, si no tb amb el Mauri, l'Ignasi (tothom li diu Taino, peró jo prefereixo dir Ignasi, poder per no ser com tothom) i el Guasch ( una altra bestia).
I puc dir que amb aquests persons vaig creixer a la meva juventut, plena de bons moments, liant-la de tant en quan ( amb l'Ignasi sempre ens fotien fora dels llocs per liar petilles, i lo bo que no se com, pero ens fotien a fora als demes i a ell no. Un mestre del escapisme.) en aquesta època tb vam viure les pàlides del mauri, etc etc....moltes coses que, pensant-ho ara, despres de tant de temps, son records de la meva primera juventut.
Tb m'ha vingut al cap, que fa 10 anys, quan va cumplir 18 anys li vam regalar una samarreta del barney dels simpsons.......el que es la memòria, que un petit detall, et porta 10 anys enrere.....
Ara ja fa temps que no em veig amb aquesta gent, poder amb el mauri de tant en quan, per que vivim mes o menys a prop, però tot i que no ens veiem, guardo un excel·lent record d'aquesta gent, i tant de bo poguem quedar algun dia tots plegats per a fer unes birres, i mes que explicar-nos que tal va tot, poder recordar anecdotes que tenim oblidades, i que segur ens faran retornar, encara que nomes una estona, als 17-18 anys.
domingo 8 de marzo de 2009
Maia!!
Per fi ja tenim una nova integrant a aquesta family cada dia mes poblada de dones!! I es que el passat dimecres 4 de març va nèixer la Maia Bautista Díaz, el primer baby del meu tete i de la Chus ( jo crec que buscaran la parelleta en 2 anys......), i la meva tercera neboda. I jo em pregunto: amb qui jugaré a futbol jo? encara que mai se sap, i el futbol femení està creixent ultimament..
La llàstima és que encara no la he pogut veure. Pero be, ja tindre oportunitat de veure-la gairebe cada dia perque quan torni de Dinamarca serem veins!!! ole ole ole.Espero que no plori gaire per que tenir de vei del pis de dalt al meu germà amb la chus i la Maia plorant per les nits pot ser dur ( es broma)
Doncs poca cosa més, donar la enhorabona als pares, als avis-avies, tiets-tietes,........ i ja aviat ens veiem per que em queda ben poquet per tornar a terres més càlides.
domingo 1 de marzo de 2009
Visita dels mosqueters
Tot i que ja han passat uns dies, escric ara sobre la visita que em van fer la setmana passada a copenague 3 bons amics: els 3 mosqueters!
Va ser una visita ràpida (de dijous migdia a diumenge mati), però va molt intensa doncs, divendres vam fer una bona ruta per la city i dissabte vam anar a Hillerod i Helsingor. Aquesta darrera visita va ser la que més li va agradar al Gera, i si no pregunteu-li que li van semblar el castell de Helsingor.....
Aquests 3 dies ha fet molt fred, ja es mala sort, perquè nevant cada dia fa pal sortir a prendre alguna cosa, o a visitar llocs, però , en la cervesa vem robar la energia i calor necessaris per sortir al carrer i fer guerres de boles de neu ( a quina hora juga el Tau??)Pero si una persona anava abrigada, aquets era el Perico que portava jaquetes que aguanten temperatures del Aconcagua. Tb hem tingut temps de practicar amb la guitar, que entre el Perico i el Gera m’han ensenyat moltes coses. I lo que esta be es rebre elogis d’una home tan important com el Rubens, que va demanar-me que li toques la guitarra tota la nit................( ja m’han trucat de guantanamo per a fer interrogacions amb la guitarra).
I tot i que aquesta visita per mi, i viatge per ells, no ha estat el mateix que Granada (insuperable) espero que ho hagueu passat be.......i recordeu que aviat hem de planificar Salamanca al setembre...........una abraçada i gràcies per venir, que fa molta il·lusió que et vinguin a veure quan estàs fora...
Va ser una visita ràpida (de dijous migdia a diumenge mati), però va molt intensa doncs, divendres vam fer una bona ruta per la city i dissabte vam anar a Hillerod i Helsingor. Aquesta darrera visita va ser la que més li va agradar al Gera, i si no pregunteu-li que li van semblar el castell de Helsingor.....
Aquests 3 dies ha fet molt fred, ja es mala sort, perquè nevant cada dia fa pal sortir a prendre alguna cosa, o a visitar llocs, però , en la cervesa vem robar la energia i calor necessaris per sortir al carrer i fer guerres de boles de neu ( a quina hora juga el Tau??)Pero si una persona anava abrigada, aquets era el Perico que portava jaquetes que aguanten temperatures del Aconcagua. Tb hem tingut temps de practicar amb la guitar, que entre el Perico i el Gera m’han ensenyat moltes coses. I lo que esta be es rebre elogis d’una home tan important com el Rubens, que va demanar-me que li toques la guitarra tota la nit................( ja m’han trucat de guantanamo per a fer interrogacions amb la guitarra).
I tot i que aquesta visita per mi, i viatge per ells, no ha estat el mateix que Granada (insuperable) espero que ho hagueu passat be.......i recordeu que aviat hem de planificar Salamanca al setembre...........una abraçada i gràcies per venir, que fa molta il·lusió que et vinguin a veure quan estàs fora...
lunes 9 de febrero de 2009
El clan cañí !
Esto son un sevillano, un vasco, un murciano y un catalán........
Sembla un acudit, però no és així.
Jo, abans de venir a Copenague, tenia com a un dels objectius principals, millorar l'anglès, i amb aquest propòsit vaig marxar. En canvi, degut a diverses circumstàncies: els danesos només són socials de divendres a la nit a dissabte a la nit, moltes hores al laboratori, i gairebe totes aquestes hores amb un grup d'espanyols.....
Així no millora l'anglès ni Rita The Singer!!!
Així que, un cop ressignat a poder dir només: one beer please i poca cosa més, cal disfrutar de la companyia ibèrica. I es que el darrer en arribar ha estat el Juan, un sevillà de tota la vida, que si no diu: "Canijo, tu sabes" cada dues frases no en diu cap.
Doncs, aquest és el nou integrant d'un clan cada dia més canyí, on els espanyols ens fem notar al laboratori, sobretot pels horaris d'algun ( Javi, cada dia dices que llegarás antes y te dan las 12 del mediodía en casa, coño!!), pero sobretot ens fem notar pel xivarri que fotem, sobretot quan riuen el Jose i el Juan!
Així que els dies van passant, i mentre jo pensava que el temps milloraria, veient que ara es de fosc a les 5, doncs aquest ferbrer,es presenta un mes amb fred i neu, així, que als 3 mosqueters que han de venir, que es preparin , per que poder per ells el fred es psicològic.
lunes 19 de enero de 2009
any nou vida nova?
Ja tocava escriure una mica per aquí, pero entre la mandra i jo que se, porto ja gairebé 3 setmanes sense dir res. I la veritat és que tampoc tinc gaire cosa per dir, bueno, pot ser d'aquí poc sí, però ara no, que fins que no està al sac i ben lligat, no m'agrada avançar aconteixements.
Així que de moment vida nova no gaire.
Però bé, de nou a Copenague, on ara si realment es comença a notar l'hivern i els guants ja són la meva primera pell quan estic pel carrer.
La tesi, sembla que comença a anar per bon camí, a no ser que en Saruman em vulgui complicar la vida, per que darrerament, i encara no sé per què, crec que estic nominat per part seva; en fi...
Com a bona notícia, i per alegrar una mica, començo a tocar la guitarra, i que, almenys la Bea des de l'Skype, reconegui quina cançò estic tocant (ole ole ole).
Per lo demés tot igual, això si, amb menys birres, que després dels menjars de Nadal, un comença a tenir panxa, i més val prevenir ara, que acabar com mon pare, que sembla cada dia més l'Obèlix, però sense cabell...........el que m'espera.
En fi Serafí, fins a la propera!
Així que de moment vida nova no gaire.
Però bé, de nou a Copenague, on ara si realment es comença a notar l'hivern i els guants ja són la meva primera pell quan estic pel carrer.
La tesi, sembla que comença a anar per bon camí, a no ser que en Saruman em vulgui complicar la vida, per que darrerament, i encara no sé per què, crec que estic nominat per part seva; en fi...
Com a bona notícia, i per alegrar una mica, començo a tocar la guitarra, i que, almenys la Bea des de l'Skype, reconegui quina cançò estic tocant (ole ole ole).
Per lo demés tot igual, això si, amb menys birres, que després dels menjars de Nadal, un comença a tenir panxa, i més val prevenir ara, que acabar com mon pare, que sembla cada dia més l'Obèlix, però sense cabell...........el que m'espera.
En fi Serafí, fins a la propera!
miércoles 31 de diciembre de 2008
Comiadant el 2008.......
Com no podia ser d'una altra manera, escric el darrer post de l'any, el darrer dia de l'any a la meva segona casa desde ja fa més de 9 anys: la UAB.
Just fa un any, no vaig tenir ganes de fer balanç del 2007; no havia estat un bon any i per tant, no tenia ganes. En canvi, no puc dir el mateix del 2008, un any de canvis positius, i per tant sí faré balanç, primer general i després més personal:
El 2008 ha estat l'any:
de la crisi ( tot i que els restaurants estan plens de gent, les botigues tb plenes)
de la reelecció de ZP
de la Eurocopa on Espanya ( jo ja ho sabia abans de començar) va guanyar
del jocs Olímpics de Pekín
de la sequera a Catalunya
de la EXPO 2008 a Saragossa
del AVE Madrid-Barcelona (ja tocava)
de'n Barack Obama ( yes, he could)
del Rodolfo Chikiliquatre
del Facebook ( ja estava abans, peró aquest ha estat l'any del boom)
i de moltes coses més...........
Ja en el camp més personal, aquest ha estat un molt bon any, tot i que no va començar gaire bé quan ens va deixar la gran iaia, per donar pas al naixament poques després del Gerard, també el mateix dia que ma mare va confondre la Bea amb un noi quan entravem a casa......tot això en un cap de setmana.
Així, amb la Bea, s'han establert bones relacions entre Espanya i Suïssa, país que he pogut visitar aquest any un parell de cops i que m'encanta.
Les meves nebodes es van fent grans i la petita comença a caminar. A més, aviat arribarà la tercera baldufa, la Maia, de mon germà i la Chus.
També ha estat un any de canvis per la meva mare: ha deixat el taxi, donat que no es podia comprar una llicència, i ara té un Kiosk llibreria ( Les tres Baldufes) al carrer Caballero, tocant amb Numància. I la veritat es que li va bé, i almenys ara, descansa com una persona normal.
També ha estat l'any de començar a escriure la Tesi per poder llegir-la poder la juny-juliol. Després d'això, qui sap.
El 2008 ha estat l'any de l'inici dels viatges amb els 3 mosqueters ( Ruben, Eric, i Gera). De moment hem anat a Milà i a Granada. El proper any es venen a Copenague, i està pendent Utrecht i Salamanca , oeoeoeoeoe, amb el nostre himne ( Viva la vida).
Durant aquest any he realitzat les meves primeres xerrades a conferències/congressos, i amb 3, estic content. I tot i que sempre abans de fer una dic: "aquesta i no més", espero poder fer-ne alguna l'any vinent.
Aquest ha estat l'any on puc dir que m'he independitzat, però no a Barcelona, ni Catalunya, si no a Copenague, desde el passat Novembre i fins setmana santa. Espero poder independitzar-me aquí quan torni, i si tot va bé, al carrer arquitectura ( aquest es un dels desitjos pel 2009).
De Copenague només puc extreure bones conclussions, tot i que encara em queden 3 mesos mes. M'he adonat de les diferencies en la investigació entre Espanya, i almenys Dinamarca, tot i que crec que molts mes paissos estan millor que Espanya, he conegut gent amb les meves inquietuds de feina, i tots lluny de casa, amics i familia....
També a Dinamarca hem començat amb el Jose Amigo, a grabar videos pel Youtube. "Creo que esto marcha Jose, pero se nos acaba el repertorio....."
Moltes altres coses que ara mateix no recordo, però que fan que aquest hagi estat un gran any.
Així doncs, després d'aquesta xapa que he fotut, pel 2009 demano, com ja fa un any: Salut, amor i dinerets per tothom.
Ja per acabar, la felicitat, és un sentiment que té cadascú dins seu, i que varia en funció del que pensem. Això ens porta a dir que : la Felicitat és psicológica!!!!
Així doncs: FELIÇ 2009 PER TOTHOM!
Just fa un any, no vaig tenir ganes de fer balanç del 2007; no havia estat un bon any i per tant, no tenia ganes. En canvi, no puc dir el mateix del 2008, un any de canvis positius, i per tant sí faré balanç, primer general i després més personal:
El 2008 ha estat l'any:
de la crisi ( tot i que els restaurants estan plens de gent, les botigues tb plenes)
de la reelecció de ZP
de la Eurocopa on Espanya ( jo ja ho sabia abans de començar) va guanyar
del jocs Olímpics de Pekín
de la sequera a Catalunya
de la EXPO 2008 a Saragossa
del AVE Madrid-Barcelona (ja tocava)
de'n Barack Obama ( yes, he could)
del Rodolfo Chikiliquatre
del Facebook ( ja estava abans, peró aquest ha estat l'any del boom)
i de moltes coses més...........
Ja en el camp més personal, aquest ha estat un molt bon any, tot i que no va començar gaire bé quan ens va deixar la gran iaia, per donar pas al naixament poques després del Gerard, també el mateix dia que ma mare va confondre la Bea amb un noi quan entravem a casa......tot això en un cap de setmana.
Així, amb la Bea, s'han establert bones relacions entre Espanya i Suïssa, país que he pogut visitar aquest any un parell de cops i que m'encanta.
Les meves nebodes es van fent grans i la petita comença a caminar. A més, aviat arribarà la tercera baldufa, la Maia, de mon germà i la Chus.
També ha estat un any de canvis per la meva mare: ha deixat el taxi, donat que no es podia comprar una llicència, i ara té un Kiosk llibreria ( Les tres Baldufes) al carrer Caballero, tocant amb Numància. I la veritat es que li va bé, i almenys ara, descansa com una persona normal.
També ha estat l'any de començar a escriure la Tesi per poder llegir-la poder la juny-juliol. Després d'això, qui sap.
El 2008 ha estat l'any de l'inici dels viatges amb els 3 mosqueters ( Ruben, Eric, i Gera). De moment hem anat a Milà i a Granada. El proper any es venen a Copenague, i està pendent Utrecht i Salamanca , oeoeoeoeoe, amb el nostre himne ( Viva la vida).
Durant aquest any he realitzat les meves primeres xerrades a conferències/congressos, i amb 3, estic content. I tot i que sempre abans de fer una dic: "aquesta i no més", espero poder fer-ne alguna l'any vinent.
Aquest ha estat l'any on puc dir que m'he independitzat, però no a Barcelona, ni Catalunya, si no a Copenague, desde el passat Novembre i fins setmana santa. Espero poder independitzar-me aquí quan torni, i si tot va bé, al carrer arquitectura ( aquest es un dels desitjos pel 2009).
De Copenague només puc extreure bones conclussions, tot i que encara em queden 3 mesos mes. M'he adonat de les diferencies en la investigació entre Espanya, i almenys Dinamarca, tot i que crec que molts mes paissos estan millor que Espanya, he conegut gent amb les meves inquietuds de feina, i tots lluny de casa, amics i familia....
També a Dinamarca hem començat amb el Jose Amigo, a grabar videos pel Youtube. "Creo que esto marcha Jose, pero se nos acaba el repertorio....."
Moltes altres coses que ara mateix no recordo, però que fan que aquest hagi estat un gran any.
Així doncs, després d'aquesta xapa que he fotut, pel 2009 demano, com ja fa un any: Salut, amor i dinerets per tothom.
Ja per acabar, la felicitat, és un sentiment que té cadascú dins seu, i que varia en funció del que pensem. Això ens porta a dir que : la Felicitat és psicológica!!!!
Així doncs: FELIÇ 2009 PER TOTHOM!
sábado 27 de diciembre de 2008
Nadal, Jule, Natale...
Be be be..... un xic abandonat aquest blog. Això no pot ser.... aprofitant que torno a ser a Barna i que la Bea s'està dutxant escric unes linies aqui..
Les darreres setmanes a CPH (copenague, jajajjaj), un xic estressants amb moltes coses a fer i molt fred.
Lo millor va ser la tornada sorpresa, on nomes el meu germà i alguns amics sabien que tornava el 19. Sempre va be sorprendre a la gent que t'envolta.
I un cop aqui, doncs lo mateix de cada any, menjar molt per nadal, sant esteve.........i el meu cos ho nota, sobretot amb la panxa que m'està sortint.
Espero que tothom passi bones festes, i aviat faréun breu resum d'aquest any. Aquest cop si que el faré ,doncs aquest ha estat un molt bon any
Les darreres setmanes a CPH (copenague, jajajjaj), un xic estressants amb moltes coses a fer i molt fred.
Lo millor va ser la tornada sorpresa, on nomes el meu germà i alguns amics sabien que tornava el 19. Sempre va be sorprendre a la gent que t'envolta.
I un cop aqui, doncs lo mateix de cada any, menjar molt per nadal, sant esteve.........i el meu cos ho nota, sobretot amb la panxa que m'està sortint.
Espero que tothom passi bones festes, i aviat faréun breu resum d'aquest any. Aquest cop si que el faré ,doncs aquest ha estat un molt bon any
sábado 29 de noviembre de 2008
Despedidas...
Mercedes "Merche" y Mario se despiden de su estancia en Lund, y Copenague. Una pena, pues formaban parte de la família de "refugiados" donde hay tantos daneses como días de sol, es decir, ninguno. Si es que son mas secos que el arroz de Maider........La primera, aunque estaba en Lund (Suecia), prefería salir con su friend Raquel (Zipi y Zape) con su botellita de Ron en el bolso; que peligro....
Mario, que llegó en Agosto ha estado trabajando como panadero ( don't be angry with me), mejor dicho estudiando harinas para el pan, llegando a odiar tanto la harina como el pan. Y que mejor, que prepararles una merecida despedida el jueves pasado al ritmo de pizzas, cerveza y ping-pong.
En fin, que se os echará de menos a los 2. Solo queda decir: Nos vemos en los congresos!!!
sábado 22 de noviembre de 2008
Primera Nevada!
Doncs sí, ahir 22 de Novembre va cuare la primera nevada important d'aquesta tardor a Copenague. No se per que, però m'encanta veure com neva i fins i tot m'embobo mirant el cel i com cauen els flocs de neu.
A més portava dies esperant que neves per que: Increíble!!!el servei meteorologic va anunciar dissabte passat que nevaria aquest divendres sobretot per la nit... i la van clavar.
I evidentment, que nevi comporta que hi hagi una guerra de boles de neu, i el Jose i la Miriam(que està el cap de setmana de visita a can Jose) no es van lliurar de la meva punteria, tot i que sent 2 ells, crec que em van donar mes a mi, en fi....
I aquest matí doncs tocava passeig pel parc que tinc al costat de casa. Tot blanc, impressionant, bueno, impressionant per que no estic acostumat a veure-ho. Això sí, fotia una rasca aquest matí que crec que m'estan sortin panallons a les orelles. Aviam si en aquests mesos torna a nevar com ahir o més.
El fred es psicològic......
miércoles 12 de noviembre de 2008
Big brother
Hello from Copenhaguen!!! This is the first post in english and i do that if any of italian guys or the Latvian one read this post anytime.
Well, this is my 10th day living here and every day is easier for me to live alone in my nice flat. During the week all days are equal: you wake up earlier ( not everybody), go to university, work til 1 just to have lunch, taking coffee and at the end of the day, playing ping-pong. After that, one beer with the group but normally jose and me trying to solve the problems of the world.
And talking 2 days ago with Jose, he told a very great true: This is like Big Brother!!!! You do every day the same, because you don't have friends outside the university, maybe if you sahre a flat with anyone, or if it's Javi, who knows a lot of people. Then you think, and , for me, i can talk with all these spanish, italian and Latvian as i know years ago. Maybe it seems strange, but i think it's true, and luckily, these people is very nice and open mind.
This is my reflexion for today just before preparing my dinner and lunch for tomorrow. And finally in these 2 photos you can see peoople i'm referring. Well, tomorrow more. Why ? ( Dedicated to Emils) because every day is not the same, but almost.
See you, and i'm waiting to beat all of you tomorrow at ping-pong!!
Well, this is my 10th day living here and every day is easier for me to live alone in my nice flat. During the week all days are equal: you wake up earlier ( not everybody), go to university, work til 1 just to have lunch, taking coffee and at the end of the day, playing ping-pong. After that, one beer with the group but normally jose and me trying to solve the problems of the world.
And talking 2 days ago with Jose, he told a very great true: This is like Big Brother!!!! You do every day the same, because you don't have friends outside the university, maybe if you sahre a flat with anyone, or if it's Javi, who knows a lot of people. Then you think, and , for me, i can talk with all these spanish, italian and Latvian as i know years ago. Maybe it seems strange, but i think it's true, and luckily, these people is very nice and open mind.
This is my reflexion for today just before preparing my dinner and lunch for tomorrow. And finally in these 2 photos you can see peoople i'm referring. Well, tomorrow more. Why ? ( Dedicated to Emils) because every day is not the same, but almost.
See you, and i'm waiting to beat all of you tomorrow at ping-pong!!
sábado 8 de noviembre de 2008
Primers dies......
Hola a tots! Després d'uns dies ja per aquí, un es comença a acostumar a estar fora de casa i al ser el primer cop que visc sol un es troba que a de fer moltes coses. I a més, després de passar gran part del dia a la uni, doncs fa mandra fer coses de la casa, pero sort que es petita i he decidit fer menjar per tenir el dia de 3-4 dies y el sopar aocstuma a ser sencill.
De la uni, hi ha un grup de gent de fora: espanya Italia, Letonia, polonia, gent simpàtica, així que no em puc queixar, a més, miloraré l'anglès, espero.
El vol va anar bé, i encara que tenia 45 minuts entre vol i vol em va donar temps de pendre una super Pilsner Urkel!!!!!!!!!!!! a la mateixa capital txeca, Uauuu!!
Lo pitjor va ser lo següent: arribo a copenague, agafo la maleta, trobo al Jose, i cap a casa seva a deixar la seva maleta (havia arribat 2 hores abans), quan em dono conta que no porta la maleta de ma!! "Me cagon dios Jose, no llevo la maleta de mano!!!!", fent memòria vaig recordar que el darrer cop que l'havia vist era a la cinta de les maletes, amb lo qual , després de tornar a l'aeroport, vaig recuperar-la. Sort, que era en aquella sala, i gairebé ningú agafa maletes desconegudes abans de pasar el control de sortida. Després de la aventaura ho vam celebrar amb una pinta de Carls Special, sopant cacahuets, pq a les 11 del vespres, i al meu barri, no hi ha res obert.
Les fotos son del pis, es petit per no estámal. Lo pitjor el bany, peró bé, tot es psicològic
viernes 31 de octubre de 2008
L'hora dels adeus..
Doncs sí, l'hora dels adeus, per que en breu piro al aeroport cap a Copenhaguen...via Praga (merda d'Sterling....) i res, només volia dir unes paraules, ja que als comiats que m'heu fet no he dit res, només em queda dir, que merci a tots per venir, i que en un 3 i no res torno a ser aquí.
Per sort, podré descansar de fer birres, i la purificació anirà bé.
ja per acabar, dir que teniu lloc al meu triplex de copenague. Això sí, aviseu-me amb temps, que netejar tants metres quadrats em portarà 2 o 3 dies.
Ara arriba lo bó: coneixer be la city i escriure la Tesi.
Ens veiem per Nadal, o si no, per setmana Santa, ja purificat i llest per fer una (només una) birra.
Bye
Per sort, podré descansar de fer birres, i la purificació anirà bé.
ja per acabar, dir que teniu lloc al meu triplex de copenague. Això sí, aviseu-me amb temps, que netejar tants metres quadrats em portarà 2 o 3 dies.
Ara arriba lo bó: coneixer be la city i escriure la Tesi.
Ens veiem per Nadal, o si no, per setmana Santa, ja purificat i llest per fer una (només una) birra.
Bye
jueves 30 de octubre de 2008
Scheiss Sterling!!
Sembla ser que aquest, no és l'any per estalviar: entre la declaració de renta, la reparació del cotxe, i ara se li suma el desatre de Sterling, estic més pelat que Lehmans Brothers.
Resulta que la nit de dimarts a dimecres, els capos d'Sterling van decidir declarar-se en bancarrota. I quina és la consequència? que tota la gent que tenia bitllets reservat amb aquesta companyia es queda a dos veles: sense vol i sense diners!
Però lo millor de tot es que no agafen cap telèfon dels que tenen de contacte i a més resulta que dimarts per la tarda encara venien billets els molt cabrons.
A mi com m'afecta? Doncs tenia 5 vols reservats per aquesta companyia, un d'ells aquest dissabte. Doncs resulta que m'he hagut de comprar un billet per dilluns ( per dissabte eren impagables).
Crec que aquest és el primer cop de puny que em fot la crisi al estomac, i espero que sigui el darrer. Evidentment aquestes paraules són escrites un cop ja he digerit el cop i per tant són suaus. Per que ahir estava de molta mala llet.
I per acabar amb un acrònim, si a l'anterior entrada vaig parlar de PAT, avui m'he fet membre de GPS ( Gent Putejada per Sterling). Fills de..............
Resulta que la nit de dimarts a dimecres, els capos d'Sterling van decidir declarar-se en bancarrota. I quina és la consequència? que tota la gent que tenia bitllets reservat amb aquesta companyia es queda a dos veles: sense vol i sense diners!
Però lo millor de tot es que no agafen cap telèfon dels que tenen de contacte i a més resulta que dimarts per la tarda encara venien billets els molt cabrons.
A mi com m'afecta? Doncs tenia 5 vols reservats per aquesta companyia, un d'ells aquest dissabte. Doncs resulta que m'he hagut de comprar un billet per dilluns ( per dissabte eren impagables).
Crec que aquest és el primer cop de puny que em fot la crisi al estomac, i espero que sigui el darrer. Evidentment aquestes paraules són escrites un cop ja he digerit el cop i per tant són suaus. Per que ahir estava de molta mala llet.
I per acabar amb un acrònim, si a l'anterior entrada vaig parlar de PAT, avui m'he fet membre de GPS ( Gent Putejada per Sterling). Fills de..............
viernes 24 de octubre de 2008
PAT
Per a molts, la paraula PAT no significa res o gairebé res. Per als que treballin al laboratori amb mi, suposo que després de la xerrada de dimecres, sabran de que va.
Segons la FDA (Food and Drug Administration) el concepte PAT (Process Analytical Tecnology) pot ser definit com " un sistema per a disenyar, analitzar i controlar la fabricació mitjançant paràmetres de qualitat de materies primes i producte no acabat, amb l'objectiu d'assegurar la qualitat del producte final".
Tot això, en teoria sona be, i sembla maco, pero quan es porta a la pràctica, no sempre les coses són tan maques.
Així, posem per exemple, una empresa que estigui interesada, i posem que es diu Mariconi ( un nom a l'atzar). Posem a més que dins aquesta empresa hi ha una sèries de personatges: en Peíto, la bruja Lola, i la mare que la va parir. A més també ens figurem a Saruman des de una universitat i dirigint a alguns hobbits ( entre els que jo m'incloc).
Amb aquest panorama, les terres de Mordor semblen una guarderia al costat de tot això, per que PAT passa de ser Process Analytical technology, a ser Putada A Tutiplen (PAT).
Això és lo que te estar a falta d'una setmana de marxar a Copenague, més pressionat que mai, i haver de soportar males cares i tons de veu desagradables desde Mariconi, quan un intenta fer només la seva feina ( la que mana Saruman, compinxat amb en Peíto), i sembla que jo vulgui fer treballar en va als demés.
En fí, que després d'aquesta xorrada que acabo d'escriure, puc dic que tinc sort de marxar 5 mesos fora, per que un que jo sé, està Hasta el Nabu de tant subnormal suelto pel mon, que a més d'apendre educació, haurien d'apendre a tractar la gent com persones.
I ara si que m'he desfogat.
Segons la FDA (Food and Drug Administration) el concepte PAT (Process Analytical Tecnology) pot ser definit com " un sistema per a disenyar, analitzar i controlar la fabricació mitjançant paràmetres de qualitat de materies primes i producte no acabat, amb l'objectiu d'assegurar la qualitat del producte final".
Tot això, en teoria sona be, i sembla maco, pero quan es porta a la pràctica, no sempre les coses són tan maques.
Així, posem per exemple, una empresa que estigui interesada, i posem que es diu Mariconi ( un nom a l'atzar). Posem a més que dins aquesta empresa hi ha una sèries de personatges: en Peíto, la bruja Lola, i la mare que la va parir. A més també ens figurem a Saruman des de una universitat i dirigint a alguns hobbits ( entre els que jo m'incloc).
Amb aquest panorama, les terres de Mordor semblen una guarderia al costat de tot això, per que PAT passa de ser Process Analytical technology, a ser Putada A Tutiplen (PAT).
Això és lo que te estar a falta d'una setmana de marxar a Copenague, més pressionat que mai, i haver de soportar males cares i tons de veu desagradables desde Mariconi, quan un intenta fer només la seva feina ( la que mana Saruman, compinxat amb en Peíto), i sembla que jo vulgui fer treballar en va als demés.
En fí, que després d'aquesta xorrada que acabo d'escriure, puc dic que tinc sort de marxar 5 mesos fora, per que un que jo sé, està Hasta el Nabu de tant subnormal suelto pel mon, que a més d'apendre educació, haurien d'apendre a tractar la gent com persones.
I ara si que m'he desfogat.
martes 30 de septiembre de 2008
In the name of Jesus
Pues sí, in the name of Jesus, concretamente Jesus Revuelta. Hoy me toca hablar de ti, que aunque dudo que leas mi blog, te mereces almenos una entrada (aunque ahora que me acuerdo ya sales en una entrada de febrero, pero bueno).
Y por que? pues sencillo, en un mundo donde mucha gente se rodea de gente allegada al trabajo y profesión ( a no ser que que seas amigo de la infancia , y ni eso), me alegra poder decir que conozco a un pirado de la comunicación y la publicidad capaz de hacerse famoso intentando vender su esperma por Ebay, incluso salir por la tele por esto mismo .(www.espermador.blogspot.com).
Pero bueno que no escribo de ti por esto, si no por que en breve hará 3 años que nos conocimos en clases de inglés, y ya de buen principio nos entendimos bien. Además también es verdad que hace más o menos un áño me echaste un cable grande en momentos difíciles. Y por eso y todas las veces que me dijiste de quedar y tomar algo, y además por ti conocí a Bea, así que este blog contará estos días con tu cara de cántabro y merengue que tienes.
La próxima vez que quedemos te invito a una birra
lunes 22 de septiembre de 2008
Viva la vida!
4 dies a Granada
4 amics amb ganes de comprovar si els estòmacs poden aguantar birres i tapes sense descans.
Aquest podria ser el titular d'aquest curt pero intens viatge per terres natzarís.
Crec, que ha estat un dels meus millors viatges, i serà difícil de superar. Hi ha tantes coses a dir que no se ni per on començar. A més també hi ha frases que marcaran una època:"Això es vida", "Anéuss'en d'aquí cullons" , i unes quantes més que quedaran arxivades en la ment de tots 4.
Hem descobert que pendre alka setzer, sales de eno , i aspirina, no comporta no poder fer tapes i birres.
A més, hem trobat llocs clau per quan un vulgui anar a Granada: per tapejar al Castañeda, impressionant, per fer una birra ( o poder més d'una) al Círculo, on hem conegut gent de conya: Miguel a la barra i Mamen a la cuina, sempre amb un somriure a la cara. Per fer una copeta, hi ha dues opcions, el Tantra i el mític "Cebolla", amb capacitat, segons el "Bosnio", per 500 persones. Impressionant. I per ballar una mica, doncs el Granada 10. Amb aquesta informació en teniu suficient per a no avorrir-vos, i a més tot es troba al voltant del carrer Elvira.
Voldria possar fotos, pero en tinc poques, i encara no se com treure-les de la càmara per que estan amb memòria interna, però us podeu imaginar que la majoria de fotos son fent brindis, i alguna de l'Alhambra.
A més, poder estar en un apartament com el nostra ha fet que ens uníssim més. Ens hem acostumat a escoltar roncar al Gera, a les trepitjades del Eric, i als desfils en pilotes del Ruben despres de dutxar-se.
El sindrome de estocolm deia el Ruben ahir, i te raó, us he trobat a faltar aquesta nit sense poder fer birres, ni escoltar l'Eric cridant cual Hulk: "Marxeu d'aqui!!!! Aughhhhhh"
Ja per acabar, puc dir que aquest viatge te un himne: Viva li vida, que ha estat la canço que més hem tararejat, sense haver-la escoltat ni un sol dia. A més, significa que la vida son dos dies, i no sempre tindrem aquesta edat per liar-la.
Costa estar 4 dies així i tornar a la feina, però ara comença la conta enrere per al proper.
I com diria una coneguda del Gera:
Esto es to, esto es todo, esto es todo amigos!!
4 amics amb ganes de comprovar si els estòmacs poden aguantar birres i tapes sense descans.
Aquest podria ser el titular d'aquest curt pero intens viatge per terres natzarís.
Crec, que ha estat un dels meus millors viatges, i serà difícil de superar. Hi ha tantes coses a dir que no se ni per on començar. A més també hi ha frases que marcaran una època:"Això es vida", "Anéuss'en d'aquí cullons" , i unes quantes més que quedaran arxivades en la ment de tots 4.
Hem descobert que pendre alka setzer, sales de eno , i aspirina, no comporta no poder fer tapes i birres.
A més, hem trobat llocs clau per quan un vulgui anar a Granada: per tapejar al Castañeda, impressionant, per fer una birra ( o poder més d'una) al Círculo, on hem conegut gent de conya: Miguel a la barra i Mamen a la cuina, sempre amb un somriure a la cara. Per fer una copeta, hi ha dues opcions, el Tantra i el mític "Cebolla", amb capacitat, segons el "Bosnio", per 500 persones. Impressionant. I per ballar una mica, doncs el Granada 10. Amb aquesta informació en teniu suficient per a no avorrir-vos, i a més tot es troba al voltant del carrer Elvira.
Voldria possar fotos, pero en tinc poques, i encara no se com treure-les de la càmara per que estan amb memòria interna, però us podeu imaginar que la majoria de fotos son fent brindis, i alguna de l'Alhambra.
A més, poder estar en un apartament com el nostra ha fet que ens uníssim més. Ens hem acostumat a escoltar roncar al Gera, a les trepitjades del Eric, i als desfils en pilotes del Ruben despres de dutxar-se.
El sindrome de estocolm deia el Ruben ahir, i te raó, us he trobat a faltar aquesta nit sense poder fer birres, ni escoltar l'Eric cridant cual Hulk: "Marxeu d'aqui!!!! Aughhhhhh"
Ja per acabar, puc dir que aquest viatge te un himne: Viva li vida, que ha estat la canço que més hem tararejat, sense haver-la escoltat ni un sol dia. A més, significa que la vida son dos dies, i no sempre tindrem aquesta edat per liar-la.
Costa estar 4 dies així i tornar a la feina, però ara comença la conta enrere per al proper.
I com diria una coneguda del Gera:
Esto es to, esto es todo, esto es todo amigos!!
martes 16 de septiembre de 2008
Que el ritmo no pare................
Com diria la canço, i es que en un tres i no res: Suissa i Murcia sense descans. Menjant molt, bebent no tant ( que mentider que soc), i rient molt, que sembla que m'hagi fumat tres petilles de tant riure. Serà que sabent que riure allarga la vida...............
Suissa impresionant com l'altre vegada. I aquest cop amb aquells clima característic i que a mi personalment m'agrada.
Lo millor la sorpresa del germà de la Bea, quan ens va veure, i es que era el seu aniversari i no sabia que hi anavem. Tb va venir la meva mare, que així desconecta del mon del taxisme per uns dies i va poder gaudir de la xocolata i el formatge suis.........
Tornar i Murcia, fins dijous nit. Quina pallisa en cotxe, quin conyàs d'algunes conferencies ( a excepció de la meva, amb un pel de resakilla......) Aqui he tingut el plaer de degustar una de les 7 meravelles pel paladar: El Vi de Jumilla. Si ja ho deien alguns: illa , illa , illa, Jumilla Resakilla, o pesadilla,.......... En fi, que com a tots els congressos, més festa que conferències .......... perè es lo que te això de la investigació: treballes fort per anar de congress i no fer res, a no ser que tinguis una presentació oral.......
Finalment, i canviant de tema , voldria felicitar un parell d'amics: Jaime Esteban i Sònia Domínguez ( més coneguts com John Lenon i Yoko Ono), que em van comunicar aquest dissabte passat que es casen el proper any. M'alegro molt per tots dos per que són bona gent, a més de bons amics, i tot i que el contacte darrerament s'ha perdut ( això poder es culpa meva) espero mantenir el contacte. Felicitats!
viernes 5 de septiembre de 2008
Setembre carregat d'emocions
Doncs si, ja ha acabat un agost amb poques coses a dir, segur que menys que el setembre el qual m'espera amb 3 viatgets: Suissa, Murcia ( que bonita eres) i Granada.
Però no avancem coses que encara no han passat, que darrerament els avions no volen gaire fi.................
En fi, que l'agost es va despedir a lo "grande" amb un cap de setmana replet d'esport, bona cuina , i evidentmennt de cervessa.
I lo de bona cuina, ho dic per que el trio calabera ( ruben, eric i Gera) van poder tastar la meva pasta amb salsa curry i gambetes de Palamós. No us podreu queixar eh!!!!! Per fer un basquet apabullant a la tarda, on l'equip meu i del Gera va apallissar sense compasió un rival que va haver de doblegar el genoll a les primeres de canvi. Ara entenc com es sentien els jugadors del mític Dream Team a BCN 92 quan no tenien rival.................
I per sopar, pasta italiana a Can Mauro, seguit de molta cervesa, whisky ,.etc etc ( Ruben, el proper cop diexan pels demés). Lo miloor l'estat de tothom, que semblava que anavem tots serens, quan la realitat es que de seré no hi havia ningú. En fí, que s'acosten dies de viatge i per tant d'explicar cosetes............
Ahhh!!!!!!! I queda pendent una fideua de les de 40 euros per barba. Quan? dissabte 27. Lloc? Palamos a les 8 del matí per pescar unes llangostetes.............
miércoles 27 de agosto de 2008
Bye Bye Holidays
Han estat pocs dies, però suficients per a no mirar el correu en 4 dies. Dos a Saragossa, amb visita a la Expo, i dos a Jaca. Poca cosa pero millor això que res, no?
La veritat es que no tinc gaire a dir, pot ser per que ja se m'acumula la feina i necessitaria mes vacances, però, ja les faré més endavant.
Ha estat bastant relax, i he pres poc café. I això es nota, per que dormia cada dia 8 hores del tiron. Que bé senta dormir sense posar despertador!!!( Bé, vaig posar el despertador per veure la pedazo de final de basket dels jocs olímpics. Mare meva quin partidàs!!!!!)
I per qui digui que fa mes calor a Saragossa que a BCN, no estic del tot segut, per que quan vaig arribar divendres, 15º eren els que marcava el termòmetre. Val que era nit i plovia, però, crec que feia més calor aquí. Després diran del canvi climàtic, que si la temperatura puja........ aquest ha estat, crec, l'any menys caluròs dels darrers 5.
La EXPO va estar bé. Un pel car, però ja se sap que tot això va així. I Jaca és molt maco, la veritat, no m'ho esperava, amés la gent es prou amable.
Amb això, no ha estat malament, però segur que no han estat les millors vacances de la meva vida. I per que? Doncs per que aquestes, estan encara per arribar.
lunes 11 de agosto de 2008
Aire de Barcelona
Una de les coses que penso des de ja fa un bon temps, es la sort que tinc de viure a una ciutat com és Barcelona. No hauria de ser, però crec que la gent que més valora Barcelona, és la gent que ve de fora per a treballar i viure.
I per què ho dic: Barcelona té de tot: els típics mar i montanya que fan que puguis passar d'estar prenent el sol a la Mar Bella a estar passejant per Collserola en 30 minuts.
Però al diversitat no acaba aquí: mil llocs amb encant on anar a pendre una cervesseta, i no cal que hagi d'anar al casc antic, born, etc... Pots trobar a cada barri llocs amb un gran encant. Però no només això; la gent que diu que a Barcelona li falten parcs publics només demostra el poc coneixement de la ciutat. Per no dir de la quantitat d'activitats que es realizten durant tot l'any. En fí, que suposo que hi ha gent no valora el que te......
I una de les coses que vaig descubrir ahir per la tarda es: Aire de Barcelona, uns banys turcs al passeig Picasso que fan que un cop que entres, penses que estas de vacances fora de Barcelona en un ambient increiblement relaxant.
Segurament no serà del tot terapèutic com t'ho venen quan entres, pero el que si es segur, es que prefereixo pagar 20 euros per dues hores de relax amb piscines de tot tipus i saunes, que pagar gairebé el mateix per uns discoteca. Tot i que això últim pot ser degut a la edat.................
Així doncs, us ho recomano quan necessiteu relaxar-vos i no vulgueu marxar fora.
I per què ho dic: Barcelona té de tot: els típics mar i montanya que fan que puguis passar d'estar prenent el sol a la Mar Bella a estar passejant per Collserola en 30 minuts.
Però al diversitat no acaba aquí: mil llocs amb encant on anar a pendre una cervesseta, i no cal que hagi d'anar al casc antic, born, etc... Pots trobar a cada barri llocs amb un gran encant. Però no només això; la gent que diu que a Barcelona li falten parcs publics només demostra el poc coneixement de la ciutat. Per no dir de la quantitat d'activitats que es realizten durant tot l'any. En fí, que suposo que hi ha gent no valora el que te......
I una de les coses que vaig descubrir ahir per la tarda es: Aire de Barcelona, uns banys turcs al passeig Picasso que fan que un cop que entres, penses que estas de vacances fora de Barcelona en un ambient increiblement relaxant.
Segurament no serà del tot terapèutic com t'ho venen quan entres, pero el que si es segur, es que prefereixo pagar 20 euros per dues hores de relax amb piscines de tot tipus i saunes, que pagar gairebé el mateix per uns discoteca. Tot i que això últim pot ser degut a la edat.................
Així doncs, us ho recomano quan necessiteu relaxar-vos i no vulgueu marxar fora.
jueves 7 de agosto de 2008
7 d'agost
Arribats a aquest dia, podria dir que queda molt per Setembre, i per la tornada a la feina. Però... hi ha tornada si no has marxat? Doncs, no, per que si tot va bé, les meves vacances ( es a dir, sense currar), seran del 22 al 27, amb lo qual espero poder desconnectar lo suficient per recarrregar piles.
Podria tenir més dies de vacances, sí, però espero poder enllestir tot el que tinc per a fer abans de marxar a Copenaghen, on aleshores estaré més tranquil, i espero que amb menys feina que ara.
També està clar, que si no estiguès fent el doctorat ara estaria a la platja com a mínim, però ara toca lo que toca.
Si ja ho deia jo fa poc: lo millor de les "vacances" és un mes abans quan contes els dies per a deixar de treballar. És com al nadal, que estas tot el Desembre esperant que arribi, i quan arriba ja estas cansat del Nadal.
Això sí, espero que qui estigui de vacances les estigui gaudint i pugui, a la tornada, explicar tot el que ha fet i vist; jo tb tindré coses per explicar, suposo, però segurament seran avorrides.
Sort que sempre ens queda anar a fer unes birres a una terrassa o a casa del Perico, per poder-se sentir, almenys 2 horetes, com si estiguessim de vacances!
Podria tenir més dies de vacances, sí, però espero poder enllestir tot el que tinc per a fer abans de marxar a Copenaghen, on aleshores estaré més tranquil, i espero que amb menys feina que ara.
També està clar, que si no estiguès fent el doctorat ara estaria a la platja com a mínim, però ara toca lo que toca.
Si ja ho deia jo fa poc: lo millor de les "vacances" és un mes abans quan contes els dies per a deixar de treballar. És com al nadal, que estas tot el Desembre esperant que arribi, i quan arriba ja estas cansat del Nadal.
Això sí, espero que qui estigui de vacances les estigui gaudint i pugui, a la tornada, explicar tot el que ha fet i vist; jo tb tindré coses per explicar, suposo, però segurament seran avorrides.
Sort que sempre ens queda anar a fer unes birres a una terrassa o a casa del Perico, per poder-se sentir, almenys 2 horetes, com si estiguessim de vacances!
martes 29 de julio de 2008
Felicitats!!!!!!!!
Felicitats Tete i Chus, que em donareu aviat un nou nebot/da, tot i que, com ja sabeu que sóc adiví( lease Eurocopa), i sé que serà un nebodet.
Ja era hora, i per fi has espavilat, que si no et veia pare amb 40. Això sí, ara toca estalviar que estem en crisis i tots dos sabem que estem mes pelats que l'Akasvayu Girona.
Ja era hora, i per fi has espavilat, que si no et veia pare amb 40. Això sí, ara toca estalviar que estem en crisis i tots dos sabem que estem mes pelats que l'Akasvayu Girona. Això si, si un altre cop espereu un baby, espero que no siguis tan cutre de dir-ho com ho vas fer:
"Algú vol cafe? Bueno, la Chus no pot", i tots : "Per què?", " Per que en el seu estat no pot pendre café".
Aviam si espaviles el proper cop i us ho curreu una mica. FELICITATS.
aH!! i si voleu saber quina imatge teniu com a pares, només us heu de veure amb la cara de tontos amb la Ariadneta (jejejejejje)
miércoles 9 de julio de 2008
Aviam per on començo.............
La veritat es que fa temps que no escric res, poder per estar massa ocupat, o poder per mandra. La questió es que se m'acumulen cosetes per explicar, així que seguiré per ordre cronològic:
1) En primer lloc destacar, encara que jo ja ho sabia, que Espanya ha guanyat la Eurocopa ( sí, encara que a molts els hi faci un xic de ràbia). No entrare en polèmiques nacionalistes per què ningú es posaria d'acord, així que jo, m'alegro de la victòria.Lo millor de tot és que en un principi jo no anava a veure la final, però em van obligar. I dic obligar per què vaig anar al concert de Marc Anthony al Sant Jordi amb la Bea, i per sorpresa meva, hi havia 3 pantalles gegants amb el partit, i fins que no es va acabar, no va començar el concert. Així, vaig veure com ens proclamavem campions continentals.
2) Al matí següent, després de dormir 4 hores ( el son tb és psicològic), acmponyat del Jordi i del Jose, ens dirigiem cap a terres franceses per assistir a un congrès a Montpellier. 4 dies i mig on vaig riure molt, vaig coneixer cracks en el meu camp, i vam menjar molt formatge i beure molt vi, No em puc queixar. A més l'hotel ( que era gay friendly total) estava super bé.
La veritat es que ha estat una bona experiencia ( rodejada de moviments aletoris.... a per vi gratis, camenlant-me els cambrers. Destacar a la gent d'Itàlia, pocs però molt bona gent. Per acabar amb aquest paràgraf, també vull dir que la meva primera experiencia oral ( una presentació en angles) no va estar del tot malament, encara que els nervis em van trair una mica; pero en general be. La putada es que era el darrer dia, i per tant, el dia anterior, mentre tots sortien de festa, els meus companys de viatge ( solidaris) i jo ens vam quedar al hotel fent assajos per acabar de pulir.
3) Un cop finalitzada la meva "actuació" al congrés, cotxe, manta i carretera cap a Suïssa. Sí senyor, primera visita al país helvètic, encara que molt curt ( no arriba a 3 dies). Allà m'esperava la Bea a casa seva ( on viu la mare, bona dona ( parlarem bé no sigui cas que llegeixi algun dia el blog), fora bromes, es una persona molt agradable). Tenia ganes de visitar Suïssa; és un lloc que desde petit tenia ganes de visitar. És molt maco però poder la gent és molt seca. Tot i això, la meva opinió, estant nomes 2 dies i mig, no és gaire vàlida. Però m'ho he passat molt be. Però com tota història maca, sempre hi ha un final, i ara toca currar de nou, per que la feina s'acumula.
PD: Veure al Nadal guanyar al Federer en terres suisses no te preu
PD2: Podria explicar més coses, però segurament, els pocs que em llegiu us avorririeu bastant.
Fins aviat, i recordeu una cosa:
TOT ES PSICOLÒGIC
viernes 13 de junio de 2008
Copenague is waiting for me!
Sí, així és. Després d'esperar i esperar la resolució de la beca, "The Oscar goes to: Manel Bautista Mercader!!!!!!!
4 mesos i mig ( 1 de Novembre a 1 d'Abril amb 2 setmanes de vacances al Nadal). La veritat és que tenia depositades moltes esperançes i per sort m'han acceptat.
Així que ja sabeu, esteu convidats a Copenhaguen quan vulgueu venir. Això sí, haureu de dormir a la mateixa habitació que jo amb matalàs inflable i amb l'esclafor dels meus pets!!
Tenint en conta que marxo a l'hivern, doncs potser una mica més de fred que aquí sí que en farà ( bastant més).
Ara toca avançar tota la feina pendent aquí, que el jefe ja m'ha dit que ens hem de posar les piles ( i jo pensant: però si ja fa temps que les porto posades!!!) En fí, que, tot i que segur que trobaré a faltar molta gent ( algú més que d'altres, evidentment), 5 mesos no es res.
4 mesos i mig ( 1 de Novembre a 1 d'Abril amb 2 setmanes de vacances al Nadal). La veritat és que tenia depositades moltes esperançes i per sort m'han acceptat.
Així que ja sabeu, esteu convidats a Copenhaguen quan vulgueu venir. Això sí, haureu de dormir a la mateixa habitació que jo amb matalàs inflable i amb l'esclafor dels meus pets!!
Tenint en conta que marxo a l'hivern, doncs potser una mica més de fred que aquí sí que en farà ( bastant més).
Ara toca avançar tota la feina pendent aquí, que el jefe ja m'ha dit que ens hem de posar les piles ( i jo pensant: però si ja fa temps que les porto posades!!!) En fí, que, tot i que segur que trobaré a faltar molta gent ( algú més que d'altres, evidentment), 5 mesos no es res.
martes 10 de junio de 2008
Eurocopa
A pocs minuts de finalitzar el primer partit d'Espanya i amb 3 a 0 ( ja vaig dir 3 a 1, i aviam si Rusia marca i l'encerto), aquest és l'any d'Espanya de futbol.
I a més , espero que guanyi, per diveros motious:
1)Per demostrar als merengues que Raul no havia d'anar
2) Per poder dedicar-me a llegir el futur
3) i per que mitja Espanya enfonsi les arques del Media Market ( que va prometre un 25 % de les compres) si espanya passava de quarts
Aviam com acaba. A més , és l'Eurocopa de Suissa, i jo tinc influències per aquelles terres
I a més , espero que guanyi, per diveros motious:
1)Per demostrar als merengues que Raul no havia d'anar
2) Per poder dedicar-me a llegir el futur
3) i per que mitja Espanya enfonsi les arques del Media Market ( que va prometre un 25 % de les compres) si espanya passava de quarts
Aviam com acaba. A més , és l'Eurocopa de Suissa, i jo tinc influències per aquelles terres
jueves 22 de mayo de 2008
300
Si parlo de "300", tothom ho coneixerà per la película i els crits: "Espartanoooooooooooos!!!!! Aaaahuuuuuu!!"
Doncs puc dir amb orgull que jo he format part dels 300. Amb el meu físic portentòs, ahir vaig fer front al Pas de les Planes ( molt semblant al de les Termòpiles). I si no, veieu la imatge
Només em queda dir una cosa:
"Todos nos recordarán por nuestras hazañas. Haremos saber a todo el mundo que 300 catalanes sobrevivimos a un choque de trenes." Aaaaaaaaahuuuuuuu!!!!!
Doncs puc dir amb orgull que jo he format part dels 300. Amb el meu físic portentòs, ahir vaig fer front al Pas de les Planes ( molt semblant al de les Termòpiles). I si no, veieu la imatge
Només em queda dir una cosa:
"Todos nos recordarán por nuestras hazañas. Haremos saber a todo el mundo que 300 catalanes sobrevivimos a un choque de trenes." Aaaaaaaaahuuuuuuu!!!!!
miércoles 14 de mayo de 2008
27 no és un número qualsevol
Encara assimilant la meva edat, i ho dic per que és com quan arriba el nou any i encara poses a les dates l'any anterior, poc a poc vaig tenint en conta quina és la meva edat actual.
I la veritat es que si ho penso fredament, 27 anys corresponen a una persona ja una mica gran, amb responsabilitat, etc etc. I lo millor és que no m'hi veig amb 27 anys: encara a la uni, vestint amb texans, jerseis de ralles (tot i que darrerament em posi mes camises) i bambes, tinc la sensació de aparentar un xaval.
Tonteries ( o no) apart, crec que 27 no es un número qualsevol. I us diré per què:
Parteixo de que 27 és múltiple de 9 (a més si sumem els numeros del 27 sumen 9: 2+7=9). Així, quan tenia 9 anys, pensava: " quan tingui el doble d'edat ja seré major d'edat", és veritat, ho pensava, i deia: uff quan queda per ser gran..........
I ara, de nou han passat 9 anys, peró dels 18, i m'ha passat volant. Suposo que això és bó
Per tant porto un terç de la meva curta vida sent major d'edat, però no veig un canvi en mi. A casa, quan ens reunim, encara em veig el petit encara que tinc 2 nebodes. Suposo, que el nen petit encara és present dins meu; i espero que mai marxi, i quan faci els 36 ( d'aqui 9 anys) encara em senti el petit de la casa.
Ara, però, toca disfrutar dels 27
I la veritat es que si ho penso fredament, 27 anys corresponen a una persona ja una mica gran, amb responsabilitat, etc etc. I lo millor és que no m'hi veig amb 27 anys: encara a la uni, vestint amb texans, jerseis de ralles (tot i que darrerament em posi mes camises) i bambes, tinc la sensació de aparentar un xaval.
Tonteries ( o no) apart, crec que 27 no es un número qualsevol. I us diré per què:
Parteixo de que 27 és múltiple de 9 (a més si sumem els numeros del 27 sumen 9: 2+7=9). Així, quan tenia 9 anys, pensava: " quan tingui el doble d'edat ja seré major d'edat", és veritat, ho pensava, i deia: uff quan queda per ser gran..........
I ara, de nou han passat 9 anys, peró dels 18, i m'ha passat volant. Suposo que això és bó
Per tant porto un terç de la meva curta vida sent major d'edat, però no veig un canvi en mi. A casa, quan ens reunim, encara em veig el petit encara que tinc 2 nebodes. Suposo, que el nen petit encara és present dins meu; i espero que mai marxi, i quan faci els 36 ( d'aqui 9 anys) encara em senti el petit de la casa.
Ara, però, toca disfrutar dels 27
martes 6 de mayo de 2008
Milano!!!
Sí, Milà ha estat el lloc escollit per a passar el pont de Maig. I no ho he fet sol. En aquesta aventura m'han acompanyat ni més ni menys que: "Valentino" Gerardo ( estas bé?), "Pietro Perico" Eric ( ja saps ubicarte al mapa?) i "Marco Pericoloso" Ruben (" Ei Gera, jo sòc tímid com tu").
I si bé Milà no és la ciutat més atractiva d'Itàlia, el que conta és marxar uns dies amb amics i fer el capullo i riure tan com es pugui.
De milà ciutat, doncs el Duomo està bé, el centre, i poca cosa més , per què enganyar-nos; però el dia de Como i Bellaggio al llac, i tb el dia a Bergamo van estar molt bé.
De l'hotel tampoc podem dir meravelles, però que esperes en una habitació per a 4? Doncs olor a Cucal, unes vistes impresionants al pati interior, i un esmorçar per cagar-se, i ho dic literal pq despres de cada esmorçar al lavabo ( entre la mortadela, i els 2 ous durs diaris...............)
També hem practicat anglès : " Can you take us a photo?" frase que vam dir moltes vegades; i que estrany que només preguntavem a noies joves................
Però bé, em quedo amb tots els farts de riure que hem fet, per que més que 27 o 28 anys, sembla que en tinguem 17 o 18 (mentalment).
Una frase del dimecres vespre: " Ei tius, aquest és el meu últim viatge!!!". Al cap de 3 dies: " Al setembre anem a Granada!!!!!".
Tant de bó sigui així
miércoles 30 de abril de 2008
Mes celebracions
Doncs sí, mes celebracions del meu aniversari, que semblava que cumplia els 27 cada dia de la setmana pasada. El colofon va ser divendres passat, amb la festa al Belchica. Va estar molt bé. Gràcies a tots per venir. Espero que tb ho passessiu bé. El que sí se es que a tothom li va agradar el tiramisú ( que consti que el va fer la Bea). En canvi, ningú em va felicitar per les truites ( que injust es el mon).
En fí, us deixo amb un sencill foto-muntatge amb algunes de les fotos de divendres. Amplieu-la per veure-ho millor.
En fí, us deixo amb un sencill foto-muntatge amb algunes de les fotos de divendres. Amplieu-la per veure-ho millor.
Doncs res mes. Ens veiem després de Milà!!!!
martes 22 de abril de 2008
27 anys!!!
Ara mateix són la 1:14 de la matinada del dia 22 d'abril, i per tant ja tinc 27 anys i un dia. La veritat es que no es nota la diferencia.
Estic molt content per que molta gent s'ha enrecordat del meu aniversari, i ja sigui per sms, mail o per trucades, m'han felicitat; gracies a tots!
Si a això li sumem que no he anat a la feina, millor, pero si es que sobre li tornem a sumar, amb 4 dies de vacances a Velez Rubio (Almeria) i a més, amb una perfecta companyia ( sí Bea, contigo! jejejejej) podria dir que ha estat dels millors aniversaris que recordo.
Sempre va bé desconectar uns dies de la feina, i a mi m'ha anat de conya. Demá ( en poques hores) tornem a la feina, però amb les piles cargades.
De Velez Rubio , que pertany a Almeria, pensava que era el típic poble anadalus, pero es que esta a 900 metres d'alçada i fotia una rasca del copon. Tot i així, es preciós i espero que em tornin a convidar a passar uns dies. A més, es menja be i en quantitat, per un modic preu.
Com ja es habitual, penjo una foto d'aquestes vacances que m'agrada força.
Estic molt content per que molta gent s'ha enrecordat del meu aniversari, i ja sigui per sms, mail o per trucades, m'han felicitat; gracies a tots!
Si a això li sumem que no he anat a la feina, millor, pero si es que sobre li tornem a sumar, amb 4 dies de vacances a Velez Rubio (Almeria) i a més, amb una perfecta companyia ( sí Bea, contigo! jejejejej) podria dir que ha estat dels millors aniversaris que recordo.
Sempre va bé desconectar uns dies de la feina, i a mi m'ha anat de conya. Demá ( en poques hores) tornem a la feina, però amb les piles cargades.
De Velez Rubio , que pertany a Almeria, pensava que era el típic poble anadalus, pero es que esta a 900 metres d'alçada i fotia una rasca del copon. Tot i així, es preciós i espero que em tornin a convidar a passar uns dies. A més, es menja be i en quantitat, per un modic preu.
Com ja es habitual, penjo una foto d'aquestes vacances que m'agrada força.
Gracias por estos dias.
miércoles 16 de abril de 2008
Comiats i aniversaris.
Aquesta entrada està dedicada a dues persones per 2 motius ben diferents:
En primer lloc, el comiat de la Leire, que marxa a un poble del sud d'Anglaterra indefinidament. Per a "celebrar el comiat" que millor que fer un sopar i sortir fins les tantes pel centre amb uns quants cubatilles.
En primer lloc, el comiat de la Leire, que marxa a un poble del sud d'Anglaterra indefinidament. Per a "celebrar el comiat" que millor que fer un sopar i sortir fins les tantes pel centre amb uns quants cubatilles.
Deixant les emocions tristes de comiats, dissabte vam celebrar l'aniversari del Perix, 28 tacos amb menys d'un 0,8 % de greix al cos. Tiu, ets l'home fibra. Pero pensa que a partir dels 30 tot , i dic no només el cabell, comença a caure.
Per celebra-ho vam anar a la bodegueta del poble Sec i després al un bareto del costat. Sempre ens quedarà una frase pel record: ESPARTANOOOOOOOOOOOOOS!!!!!!!!! AHUUUUUUUUUU!!!
La próxima vez David, te quiero ver igual, madre mía como acabamos eh!!!i Pel meu aniversari tb us vull veure ( Gera, Alexis&Pipi Langstrum, i Rubens (Papito.....) jejejejejeejEns veiem aviat
viernes 11 de abril de 2008
Sopar de gala RobutUA
Tot i que ja fa 2 setmanes, ja era hora de penjar el nou post, amb el "I SOPAR DE GALA ROBOTUA".
I qui va anar al sopar? Doncs el soci fundador Oriol Bautista, l'estressat Albert Leyes, el dancer del grup Miquel, i un servidor i menja marrons de torn, estrenant americana verda ( això és classe)
El sopar va ser tranquil, la Julivert Meu, on vam haver de demanar 9 plats pels 4 per omplir una mica; a més, per que ens convidessin a 4 xupitos, vaig haver de dir-li al cambrer, davant la seva negativa," díselo al encargado, que es mi amigo" ( i ni el conec), però va funcionar: 4 orujos super forts.
Acte seguit, i com ja es tradició en sopars per la zona, al Muy Buenas a fer un Mojito. Aquí, vaig estar amb el Leyes fent i desfent dobre la sèrie de la nova era: Perdidos. Tot eren suposicions, però clar, quan has begut, les idees són anades d'olla ( Albert hem de continuar xerrant).
I Abans d'entrar al Karma ( on més d'un ja presenta lagunes mentals) vem fer un cubatilla ( o dos, no recordo) a una bareto del costat.
En definitiva, i per veieu que som gent seriosa, us deixo una foto de grup amb les millors corbates de l'any.
lunes 24 de marzo de 2008
Setmana Santa
Després de 2 mesos esperant la setmana santa, ja s'acaba, i em sembla com si haguès sigut una setmana mes.
La veritat es que no he fet gaire cosa: currar una mica, i quedar un parell de dies amb dos companys de Lab: The mexican Ricardo y l'Orinoco power ( ho dic sense maldat) Ruben.
2 dies seguits a la Ovella negra del centre amb un total de 22,5 litres de cervesa entre tots tres. Conclussió: tots 3 borratxos arreglant el mon i parlant de qualsevol cosa. No ha estat mal, i almenys m'he distret i rigut bastant. Suposo que repetirem, pero els propers cops aviam si ve més gent del "consolidat" grup d'investigació .
La veritat es que no he fet gaire cosa: currar una mica, i quedar un parell de dies amb dos companys de Lab: The mexican Ricardo y l'Orinoco power ( ho dic sense maldat) Ruben.
2 dies seguits a la Ovella negra del centre amb un total de 22,5 litres de cervesa entre tots tres. Conclussió: tots 3 borratxos arreglant el mon i parlant de qualsevol cosa. No ha estat mal, i almenys m'he distret i rigut bastant. Suposo que repetirem, pero els propers cops aviam si ve més gent del "consolidat" grup d'investigació .
A part d'això, ara només em queda pensar en que ja queda menys per l'agost (4 mesos i 7 dies), així que lo únic important és anar currant força per que el temps passi volant i arribi la caloreta.
jueves 20 de marzo de 2008
La guitarra.........una espina clavada
Doncs si, una de algunes espines clavades que tinc ( i no n'hi ha gaires per sort) és apendre a tocar la guitarra, ni que sigui lo típic de poder tocar cançons per poder cantar una mica ( no es el meu fort, pero hi poso ganes....).
Així, avui m'he comprat cordes i un afinador amb el maestro Eric i he posat a punt la meva guitarra espanyola. Aquest serà el segon intent de tocar la guitarra, i espero no haver de dir : "a la tercera va la vencida" ( això es dedicat a la Bea: ya sabes de que va).
En fin, que tot i que la feina absorbeix gran part del meu valuos temps, espero poder treure una mica per a poder practicar.
Però per a motivar-me cal un repte, no? doncs el meu repte és apendre a tocar bé varies cançons i.................... atenció, pujar-les pel Youtube, sempre i quan passin la censura......
A més, a vui estava pensant en tot això del cànon digital i tal,... la pirateria etc etc. I dic una cosa: poder els cantants no venen tants discos com abans i no guanyen tantes peles com per viure a la bartola, pero pregunto: aquesta gent, quan començava a tocar, la seva ilusió no era que la gent escoltes la seva música?
No crec que pensessin en la pasta quan ningu els coneixia. Jo mateix, gràcies a la pirateria( léase Emule) escolto grups de musica i puc anar a concerts que sense la lliure difusió de musica per internet , no haguès escoltat mai.
Això queda com a reflexió del dia, bueno millor dit de la nit, per que me'n vaig al llit a somiar que toco bé la guitarra i que a més canto bé.....
I com diria ZP més o menys: Bona nit i bona sort ( la que jo necessito)
Així, avui m'he comprat cordes i un afinador amb el maestro Eric i he posat a punt la meva guitarra espanyola. Aquest serà el segon intent de tocar la guitarra, i espero no haver de dir : "a la tercera va la vencida" ( això es dedicat a la Bea: ya sabes de que va).
En fin, que tot i que la feina absorbeix gran part del meu valuos temps, espero poder treure una mica per a poder practicar.
Però per a motivar-me cal un repte, no? doncs el meu repte és apendre a tocar bé varies cançons i.................... atenció, pujar-les pel Youtube, sempre i quan passin la censura......
A més, a vui estava pensant en tot això del cànon digital i tal,... la pirateria etc etc. I dic una cosa: poder els cantants no venen tants discos com abans i no guanyen tantes peles com per viure a la bartola, pero pregunto: aquesta gent, quan començava a tocar, la seva ilusió no era que la gent escoltes la seva música?
No crec que pensessin en la pasta quan ningu els coneixia. Jo mateix, gràcies a la pirateria( léase Emule) escolto grups de musica i puc anar a concerts que sense la lliure difusió de musica per internet , no haguès escoltat mai.
Això queda com a reflexió del dia, bueno millor dit de la nit, per que me'n vaig al llit a somiar que toco bé la guitarra i que a més canto bé.....
I com diria ZP més o menys: Bona nit i bona sort ( la que jo necessito)
lunes 3 de marzo de 2008
Març..........
Com passa el temps, mare meva. Ja estem a Març i keda res per setmana santa..... que signifiquen vacances, o no. Però una mica abans, eleccions generals.
Guanyi qui guanyi seguiré fent el mateix: treballar poc i guanyar un pastón com fins ara. O era al reves: treballar molt i guanyar una merda?
En fí, que el temps passa volant: per exemple ja fa 4 anys del 11-M i sembla que fos ahir kuan ETA , ai no, que la final no era ETA si no Al-Qaeda la va liar a Madrid.
També farà 4 anys el dia 6 de març que el meu cor va fer un "estrany" per culpa d'un virus que em va tenir al clinic una setmana. Encara recordo ingressar a les 5 de´la matinada d'un divendres i tots els metges preguntant: "Chaval, que te has tomado esta noche? No nos mientas que es peor", i jo pensant: "cabrones, me duele el brazo y lo unico que quiero es que se me pase sin volver a oir la misma pregunta".
Per cert també fa 4 anys de la gran revista FHM, i ho sé per que el meu germà em va portar el primer exemplar al clínic, tot i que no crec que m'anés bé pel cor (Elsa Pataky a la portada, encara ho recordo, jjejejeje)
El març és tb el mes del canvi en el temps. Es nota ja una milloria e les temperatures, les hores de llum, i això anima l'estat d'ànim de més d'un.
En fí, que la velocitat amb la que passa el temps també es psicològica: quan estas bé passa depressa i kuan no, doncs sembla que vagi com el Ronaldinho..........
Guanyi qui guanyi seguiré fent el mateix: treballar poc i guanyar un pastón com fins ara. O era al reves: treballar molt i guanyar una merda?
En fí, que el temps passa volant: per exemple ja fa 4 anys del 11-M i sembla que fos ahir kuan ETA , ai no, que la final no era ETA si no Al-Qaeda la va liar a Madrid.
També farà 4 anys el dia 6 de març que el meu cor va fer un "estrany" per culpa d'un virus que em va tenir al clinic una setmana. Encara recordo ingressar a les 5 de´la matinada d'un divendres i tots els metges preguntant: "Chaval, que te has tomado esta noche? No nos mientas que es peor", i jo pensant: "cabrones, me duele el brazo y lo unico que quiero es que se me pase sin volver a oir la misma pregunta".
Per cert també fa 4 anys de la gran revista FHM, i ho sé per que el meu germà em va portar el primer exemplar al clínic, tot i que no crec que m'anés bé pel cor (Elsa Pataky a la portada, encara ho recordo, jjejejeje)
El març és tb el mes del canvi en el temps. Es nota ja una milloria e les temperatures, les hores de llum, i això anima l'estat d'ànim de més d'un.
En fí, que la velocitat amb la que passa el temps també es psicològica: quan estas bé passa depressa i kuan no, doncs sembla que vagi com el Ronaldinho..........
lunes 18 de febrero de 2008
SMS
Deus estar agobiat aixi que millor parlem demà...... Tu tranki que tot t'anirà bé.. Surt aquesta nit i oblidat una mica de tot i pensa que es normal.....Jo amb casi 31 i tot just em poso sèrio....de moment;)....
Demà al matí he de anar a comprar pollastres pel barri....Fem un tallat a les 12? Un petonet tete.
Missatge rebut el 29 se Setembre de 2007 a les 20:51:20
Gràcies tete. Com sempre, tenies raó. Sort que ens tenim quan més ens ha fet falta.
Demà al matí he de anar a comprar pollastres pel barri....Fem un tallat a les 12? Un petonet tete.
Missatge rebut el 29 se Setembre de 2007 a les 20:51:20
Gràcies tete. Com sempre, tenies raó. Sort que ens tenim quan més ens ha fet falta.
miércoles 13 de febrero de 2008
Robot UA (II)
Bueno, bueno, bueno...... avui seguiré explicant la història d'aquesta empresa. En el primer post vaig acabar dient que s'havien fusionat Adversative ( Oriol Bautista) i Una China en mi zapato (Pedro Alpera), i que d'aquesta unió naixia RobotUA.
Girava vent de canvis, així que la empresa es va traslladar al carrer Sepúlveda 139-141, on les coses van anar millorant, per què atenció, ja teniem despatx propi!!!! sense d'altres empreses al mateix despatx!!! A més cal a dir, que personalment m'anava molt millor anar a allà.
Girava vent de canvis, així que la empresa es va traslladar al carrer Sepúlveda 139-141, on les coses van anar millorant, per què atenció, ja teniem despatx propi!!!! sense d'altres empreses al mateix despatx!!! A més cal a dir, que personalment m'anava molt millor anar a allà.
És en aquest període on tots dos (Oriol i Pedro) comencen a fer contactes importants, i per tant, la empresa comença a respirar economicament ( encara que sense anar sobrats...) i és a més, aquesta època, on tenen més imaginació i busquen (com deia el anterior slogan) "destruir el mundo". Si, si, molt frikis, però es van començar a donar a coneixer.
D'una d'aquestes locures va sorgir un videoclip, grabat en 15 minuts al terrat de l'edifici:
Cal dir que esta grabat sense musica ( que es va afegir despres).
Kins records!!!( això era maig del 2004)
Per aquestes dates, la empresa ja comptava amb un altre robotuòtic : Albert Leyes. L'alma mater, l'home nerviós, que no para de bufar, i el doble de Sonny (corrupción en Miami).
Poc a poc la empresa va anar madurant, i agafant bons clients. Proximament arribarà la darrera entrega.
Dew!!
domingo 10 de febrero de 2008
Crónicas del fin de semana...
Hoy me toca escribir en castellano, que además de para fomentar el bilingüismo, lo hago porque los 3 protagonistas todavía no dominan el catalá, aunque lo intentan.
Hablo de Jesus ( un cántabro publicista merengue), su pareja Arancha ( vasca, y tb publicista) y Bea ( suiza y poliglota).
Y con estos 3 personajes me fui el sabado a cenar y a tomar algo. La cena en un bar de tapas gallego con buen vino turbio, y con un codillo que se comió Jesus que aun lo debe estar digeriendo. Dicho bar estaba cerca del Marsella, lugar donde nos dejamos caer después para tomar, como no, una absenta. Por cierto Jesus, la próxima vez recuerda que no se bebe de una vez.
Hablo de Jesus ( un cántabro publicista merengue), su pareja Arancha ( vasca, y tb publicista) y Bea ( suiza y poliglota).
Y con estos 3 personajes me fui el sabado a cenar y a tomar algo. La cena en un bar de tapas gallego con buen vino turbio, y con un codillo que se comió Jesus que aun lo debe estar digeriendo. Dicho bar estaba cerca del Marsella, lugar donde nos dejamos caer después para tomar, como no, una absenta. Por cierto Jesus, la próxima vez recuerda que no se bebe de una vez.
Despues del Marsella, al Jasmine a la Rambla del Rabal con musikilla de los Gypsi Kings pero sin mojitos( vaya cabrones que se quedan sin menta justo cuando llegamos).Y ya para acabar, en casa de Jesus, con unas copas de vino y hablando de todo y de nada...
Bueno, habrá que repetir pronto, además de preparar una escapada a Suiza, no?
Finalment, avui diumenge a la platja de la vila olímpica i de passeig. No ha estat malament.
Dew!!!
lunes 4 de febrero de 2008
la vida continua.....
Així es, n'hi ha que se'n van però també n'hi ha que venen. I ho dic pel naixament ahir diumenge, del fill de la meva cosina. EL destí ha volgut que la família ens reuníssim de nou a l'hospital, però aquest cop amb un gran motiu d'alegria.
Caprtitxòs? Pot sí que el destí és capritxòs.
Així, el nou membre de la family es diu Gerard, ha pesat 3,080 Kg i 50,5 cm d'alçada, i com no, ahir va quedar demostrada la imaginació que té tothom. I per què ho dic? doncs per què de seguida ja hi va haver gent que deia que si tenia els ulls del avi, els llavis de la mare, que si s'assembla al pare............. en fí que podria obrir una secció de "parecidos razonables" amb els comentaris de la gent mentre els hi queia la bava ( i que consti que a mi tb se'm queia mirant-lo tan petitò....)jejej
Com passa de ràpid el temps......... i fa res erem nosaltres els petits de la casa, i ara ja ens hem fet grans, i la nova generació es va obrint camí. Espero que el proper sigui el meu tete, que com no ESPAVILI, se li passarà l'arros!!!!!
Caprtitxòs? Pot sí que el destí és capritxòs.
Així, el nou membre de la family es diu Gerard, ha pesat 3,080 Kg i 50,5 cm d'alçada, i com no, ahir va quedar demostrada la imaginació que té tothom. I per què ho dic? doncs per què de seguida ja hi va haver gent que deia que si tenia els ulls del avi, els llavis de la mare, que si s'assembla al pare............. en fí que podria obrir una secció de "parecidos razonables" amb els comentaris de la gent mentre els hi queia la bava ( i que consti que a mi tb se'm queia mirant-lo tan petitò....)jejej
Com passa de ràpid el temps......... i fa res erem nosaltres els petits de la casa, i ara ja ens hem fet grans, i la nova generació es va obrint camí. Espero que el proper sigui el meu tete, que com no ESPAVILI, se li passarà l'arros!!!!!
sábado 2 de febrero de 2008
No t'oblidarem mai
Teòricament em tocaria explicar les meves anècdotes (que no són poques) de la segona setmana a Copenague.
En canvi, no ho faré. I sí parlaré de la meva iaia, que avui ens ha deixat a la edat de 90 anys. Poder no és (el blog) el lloc addient per explicar-ho, pero com la censura depen de mi, hi parlaré.
I tampoc es la meva intenció donar llastima, simplement faré un petit homenatge a una gran persona:
Tenies ja 90 anys, i fins fa poquet una salut de ferro. Si bé es veritat que sempre t'has cuidat i això es nota. Semblarà un tòpic, però has sigut una iaia fantàstica. T'has desvivit per nosaltres( sobretot pels teus nets) i et mereixes que dediqui les paraules mes emotives del meu blog/diari.
Crec que has patit poquet, com tu sempre deies que volies morir, i només per això estic feliç, per què has viscut una bona vida. Encara recordo aquest dilluns passat totes les sumes i restes que et vaig fer i que tan rapid vas contestar ( amb això dels numeros he sortit a tu).
I també estic content, per què després de 13 anys, 5 mesos i 30 dies, podràs tornar a veure al iaio Manolo, que segur ha velat per tu tot aquest temps.
Vull que sàpiques que et trobarem a faltar molt, i per això, no t'oblidarem.
En canvi, no ho faré. I sí parlaré de la meva iaia, que avui ens ha deixat a la edat de 90 anys. Poder no és (el blog) el lloc addient per explicar-ho, pero com la censura depen de mi, hi parlaré.
I tampoc es la meva intenció donar llastima, simplement faré un petit homenatge a una gran persona:
Tenies ja 90 anys, i fins fa poquet una salut de ferro. Si bé es veritat que sempre t'has cuidat i això es nota. Semblarà un tòpic, però has sigut una iaia fantàstica. T'has desvivit per nosaltres( sobretot pels teus nets) i et mereixes que dediqui les paraules mes emotives del meu blog/diari.
Crec que has patit poquet, com tu sempre deies que volies morir, i només per això estic feliç, per què has viscut una bona vida. Encara recordo aquest dilluns passat totes les sumes i restes que et vaig fer i que tan rapid vas contestar ( amb això dels numeros he sortit a tu).
I també estic content, per què després de 13 anys, 5 mesos i 30 dies, podràs tornar a veure al iaio Manolo, que segur ha velat per tu tot aquest temps.
Vull que sàpiques que et trobarem a faltar molt, i per això, no t'oblidarem.
Aquesta és la darrera foto que tinc teva, del bateig de l'ariadna. I la penjo per què a més estas amb les dues besnetes mes maques que es pugin tenir ( un dels teus somnis era ser besavia, i la Meri ho va fer possible).
Ja finalment em despedeixo. Espero que descanssis. T'estimarem sempre.
lunes 21 de enero de 2008
Copenague (I)
Hola de nou a t@ts, desde la freda (o no) ciutat de Copenague. Despres de passar la primera setmana a la capital de Dinamarca, he pogut extreure una sèrie de conclussions:
1)la gent danesa és bastant més alta que la espanyola
2)Aprofiten més les hores de feina (semblen màquines que no descanssen), tot i que tenen menys vida social que nosaltres, que no fem més que fer cafes i perdre el temps..( i asobre ens paguen, jejejejej)
3)El menjar és car, i la beguda és MOLT cara!!!
4) I finalment , la conclussió més important de totes: encara que faci fred ( i en fa bastant) la gran majoria de daneses van en bici.... amb minifaldilla!!! lo que porta a afirmar que........EL FRED ÉS PSICOLÒGIC!!!!!Si ja ho deia jo...
Després d'aquesta breu descripció de la gent d'aquí, tb vull dir que és una ciutat molt maca, plena de parcs, els carrers estan completament nets. Això sí, com a punt dolent, els preus, que són bastant alts, en quan a jalar i beguda.Un cartrò de llet (aigualida) val 15 Korons (2 euros), i és llet barata aquí. I com això, moltíssims productes.
Fins aviat!!!!
1)la gent danesa és bastant més alta que la espanyola
2)Aprofiten més les hores de feina (semblen màquines que no descanssen), tot i que tenen menys vida social que nosaltres, que no fem més que fer cafes i perdre el temps..( i asobre ens paguen, jejejejej)
3)El menjar és car, i la beguda és MOLT cara!!!
4) I finalment , la conclussió més important de totes: encara que faci fred ( i en fa bastant) la gran majoria de daneses van en bici.... amb minifaldilla!!! lo que porta a afirmar que........EL FRED ÉS PSICOLÒGIC!!!!!Si ja ho deia jo...
Després d'aquesta breu descripció de la gent d'aquí, tb vull dir que és una ciutat molt maca, plena de parcs, els carrers estan completament nets. Això sí, com a punt dolent, els preus, que són bastant alts, en quan a jalar i beguda.Un cartrò de llet (aigualida) val 15 Korons (2 euros), i és llet barata aquí. I com això, moltíssims productes.
Fins aviat!!!!
domingo 6 de enero de 2008
Els reis mags
Ara per que tinc 26 anys i sé que els reis mags no són 3.... però encara recordo la il·lusió de quan era petit i era vigília de reis. Quins nervis passava, intentant recordar si aquell any m'havia portat malament o no per veure quants regals em portarien.
Tot i això, la nit de reis encara és especial, per què encara ens fem regals, i com són sorpresa la majoria, i a mi m'encanten les sorpreses, encara tinc una mica de nervis quan vaig a dormir el 5 de gener per la nit.
Però si ara torna a ser especial el dia de reis es per les meves dues nebodetes: Paula i Ariadna. La Paula (22 mesos ) ja es dona conta dels regals, en canvi la petitona de l'Ariadna te 3 mesos i mig i pobreta no s'entera de res.
Per tot això, aquesta entrada està dedicada , no només als nens , si no a tothom que sent il·lusió el dia de reis.
P.D: No ho havia dit: Bon any a tothom!!
Tot i això, la nit de reis encara és especial, per què encara ens fem regals, i com són sorpresa la majoria, i a mi m'encanten les sorpreses, encara tinc una mica de nervis quan vaig a dormir el 5 de gener per la nit.
Però si ara torna a ser especial el dia de reis es per les meves dues nebodetes: Paula i Ariadna. La Paula (22 mesos ) ja es dona conta dels regals, en canvi la petitona de l'Ariadna te 3 mesos i mig i pobreta no s'entera de res.
Per tot això, aquesta entrada està dedicada , no només als nens , si no a tothom que sent il·lusió el dia de reis.
P.D: No ho havia dit: Bon any a tothom!!
domingo 30 de diciembre de 2007
Berlin!!
Comp@nys, m'he enamorat!!! Sí, peró no d'una noia, sino de Berlín. En serio, és una ciutat increïble.
Aquest ha estat el meu primer viatge tot solet, i la veritat és que no m'empenedeixo d'haver anat sol. Abans de marxar tenia una mica de por per si m'avorriria o no m'ho passaria bé. I la veritat es que no em puc queixar: ha anat tot molt bé.
I això que quan vaig marxar dimecres tenia un pel de febre i encara no tenia veu.
El vol va anar molt bé, i com ja m'havia estudiat el mapa de metro vaig anar de l'aeroport a la parada de metro més propera a l'hotel sense problemes. Però un cop al carrer no trobava l'hotel. A més no tenia veu i la gent no m'entenia per lo que vaig tenir un petit moment de nervis. Per sort al cap de 45 minuts amb la maleta amunt i aball el vaig trobar. Acte seguit vaig marxar a dinar (eren les 15:30) i no havia dinat , així que un kebab i un bratswaurt i a donar un tomb..............un tomb que va durar fins les 8 per que com no, em vaig perdre. Mare meva quina rasca fot a Berlín, sense veu, perdut i amb mal de cap. Per sort vaig trobar una Aphoteke( farmàcia) i vaig comprar Ibuprofè alemany, que per sort és igual d'eficient que el d'aquí.......
Aquest ha estat el meu primer viatge tot solet, i la veritat és que no m'empenedeixo d'haver anat sol. Abans de marxar tenia una mica de por per si m'avorriria o no m'ho passaria bé. I la veritat es que no em puc queixar: ha anat tot molt bé.
I això que quan vaig marxar dimecres tenia un pel de febre i encara no tenia veu.
El vol va anar molt bé, i com ja m'havia estudiat el mapa de metro vaig anar de l'aeroport a la parada de metro més propera a l'hotel sense problemes. Però un cop al carrer no trobava l'hotel. A més no tenia veu i la gent no m'entenia per lo que vaig tenir un petit moment de nervis. Per sort al cap de 45 minuts amb la maleta amunt i aball el vaig trobar. Acte seguit vaig marxar a dinar (eren les 15:30) i no havia dinat , així que un kebab i un bratswaurt i a donar un tomb..............un tomb que va durar fins les 8 per que com no, em vaig perdre. Mare meva quina rasca fot a Berlín, sense veu, perdut i amb mal de cap. Per sort vaig trobar una Aphoteke( farmàcia) i vaig comprar Ibuprofè alemany, que per sort és igual d'eficient que el d'aquí.......
La veritat és que no em vull enrollar massa escribint. A més cada dia feia el mateix: esmorzar, caminar i visitar llocs de Berlin, dutxa a l'hotel a les 19 hores, i sopar fora i anar a pendre algu a bars diferents, tot preparant la ruta del dia següent.
Ahir però, no tenia rutes per fer i per sort, al primer bar que vaig anar despres de sopar, vaig conèixer 2 catalans de Lleida i Balaguer( en Dani i en Jaume). Quins personatges mes bons. Vaig riure moltíssim.
Ha estat una experiencia nova i enriquidora per lo que segurament tornaré a viatjar sol, no se quan pero si se on: Budapest ( m'han dit que les hungareses estan molt bones ( les salsitxes hungareses) jajaj
Lo únic una mica així era a l'hora de dinar i sopar, que tothom estava acompanyat i jo no, pero dintre del que cap, la resta ha estat perfecte.
Del fred? Doncs molt fred. Sort que portava guants, per que fotia una rasca que ni psicològic ni osties. Màximes de 2 graus amb vent i humitat... deu ni doret quina rasca fot a Berlin.
Llocs de Berlín que valen la pena: Brandenburg Tor, Reichtag, AlexanderPlatz, Holocaust Mahnmal, i em va encantar el museu "Story of Berlin" a Charlottenburg, sobretot el refugi nuclear. Hi ha molts més llocs macos, però aquests m'han agradat molt.
En fí, ara sí és el darrer post de l'any. Tenia la intenció de fer un tot fent un balanç del que ha estat el 2007, però la veritat és que no tinc ganes, per lo que espero que el 2008 serà molt millor i d'aquí un any, pugui fer un bon balanç.
Molt bona sortida i entrada d'any a tots i 3 desitjos pel 2008: salut, amor i dinerets!!!!
Ja per acabar (que pesat sòc) m'agradaria agraïr a tots els que posseu algun comentari. Fa ilusió veure que la gent escriu. Així que als que ja ho feu podeu seguir, i als que encara no ho han fet , us conviso a escriure comentaris.
Auf Wiedersehen!!!!!
lunes 24 de diciembre de 2007
Sopars de Nadal.
Hola comp@nys!!! Keden poques hores pel Nadal, i després d'uns dies durs, necessito descans. I per què ? doncs per que 3 sopars de Nadal seguits no són fàcils de portar. I com que vaig portar la càmara els tres dies, fare un breu resum del que van donar de si els 3 sopars:
Dijous 20 Sopar Grup Quimiometria Aplicada
Dijous 20 Sopar Grup Quimiometria Aplicada
Sopar al Marcelino ( idea del jefe) que la veritat es que vaig passar gana, però ho vam compensar amb el vi que ens vam beure. No està mal. Després del sopar, una copeta ( o 2) al bar que hi havia a 5 metres del Restaurant i després al Tubo Bar, on van abundar els mariconeos..
A les 4:30 a casa i al dia següent a la uni.
Divendres 21 Sopar Xadvertising
El millor menjar dels 3 dies, un francés al mercat de la boqueria on em vaig posar les botes (foie, formatges, vi, ànec,..... impressionant. Després a la plaça reial a un garito i finalment al Jamboree. Tampoc ens vam kedar curts de beguda, i vaig tenir un company tota la nit al costat: Juan Antonio: "madre mía como íbamos, hay que repetir". Total , a les 7:30 arribava a casa.......per aixercar-me 2 hores i mitja més tard. Tenia un compromís pel matí a Sant Sadurní i ja em vaig quedar a dinar, pensant que podria fer migdiada (estava reventat), pero no va ser així......
Dissabte 22 Sopar "Somos 5000"
A les 6 arribava a casa meva de Sant Sadurni, i a les 7 havia quedat amb l'Iker, el Toni i el cristòfol, així que un tallat, una dutxa, i el bicing fins al Xistu. Començava la tercera nit boja consecutiva....Després del xistu, a la Ovella, i direcció al born per sopar a un lloc de tapes que no val la pena. Això sí amb aquests 3 companys, la festa està assegurada, no paren de rajar (cabrones!!!). Una copa a un lloc xungo pijo del born i direcció al gòtic s'ens gira el cap a tots 4. Dos frases: "Orgullo gay, mi culo es tu culo" y " Somos 5000, según la Guardia Urbana" va provocar la locura màxima, la vam liar bastant per les rambles, fins que un urbano ens aturar. resultat? Multa pel Toni de 150 euros. Vaya cabron l'urbano aquell, un feixista que li toca els cullons haver de treballar un dissabte per nit... Ja per acabar, als enfants, on feia temps que no mu passava tant be.
Un apunt: "Ostres" (dedicat al grup de noies que vam coneixer als Enfants i que eren pitjor que nosaltres rajant entre elles).
Ja per acabar, puc dir que tinc seqüeles del darrer dia. Estic sense veu per culpa de cridar tant.
Molt bones festes, em despedeixo fins l'any vinent o poder el 31 de desembre per que piro dimecres a Berlin 4 dies.
A reveure fidels lectors!!!
viernes 21 de diciembre de 2007
Economia...............
Avui voldria dedicar aquest espai a dos companys: Eric Piquer, i Ruben Mingrat. Els coneixereu per què ja he parlat d'ells i de les seves "qualitats" en bàsket.
I parlo d'ells, per que tots dos treballen a Caixa Terrassa i Caixa Catalunya respectivament i últimament tots dos han pujat de categoria. El Ruben fa un mes que és GBP (Gestor de Banca Personal) i l'Eric recentement ha estat pujat a la categoria de.............sots-director d'una oficina de Barna.
En primer lloc vull donar la meva enhorabona a tots dos!!!
Sembla mentida, peró sembla ser que són uns currants. O això o és que els demés són uns ineptes (jajajajajaj).
Bé, espero que us vagi molt bé, i que podeu fer molt "chanchullos" i em doneu totes les ventatges fiscals que pugueu.
Bueno nois: FELICITATS!!!!
domingo 16 de diciembre de 2007
Robot UA (I)
Avui us parlaré d'una empresa que va revolucionar (almenys o va intentar) el món d'Internet. Però per parlar de Robot UA, en primer lloc haig de parlar de Adversative (nom de la empresa que va fundar l'Oriol Bautista al 2000).
Fart de treballar per a empreses on paguen molt poc als seus treballadors i estafen als clients, l'Oriol va començar una aventura en solitari dins el mon de la creació d'adreces web. Portava uns anys treballant i ja n'estava fart. El que no es pensava es que els principis són molt durs, massa.
Algun projecte i mal pagat, així és com va començar. I treballant a casa, com els bons. Jo vaig incorporar-me a treballar amb ell al Setembre de 2002. Aleshores ja havia llogat una part d'un despatx separat dels altres amb capses de cartrò (per Gràcia). La veritat es que era molt cutre i fotia una rasca a l'hivern que no es podia currar sense guants.
Molts dissabtes i diumenges treballavem junts, i encara que les coses no anaven bé del tot, erem optimistes i no perdíem el somriure, cosa necessària quan les coses no rutllen. Encara recordo la meva primera web (clica aqui) escanejant infinitat de teixits de roba de golf i aprenent a treballar amb Flash. Poc a poc van anar entrant feines, no gaire bones, pero almenys pagaven.
S'ha de reconeixer que l'Oriol podia haver abandonat en qualsevol moment ( no sortien els numeros) però tenia esperança. Al cap de poc, va conèixer Pedro Alpera (Una China en mi zapato), que aleshores treballava a Madrid. La seva unió va donar lloc a RobotUA, que va ser un punt d'inflexió per a la empresa.
(continuarà)
domingo 9 de diciembre de 2007
BA LON CES TO
Sí nois, per fí parlo de vosaltres una mica. Per que avui em toca parlar del bàsket, esport que ens uneix un parell de cops al mes i que ens manté una mica en forma.
I com som uns senyorets (alguns ja s'estan fent grans) juguem al camp de la Salle per que així ningú ens molesta. Fins fa poc jugavem a la escola industrial, però hi ha massa gent i al final agobiava. En fin....
Gairebé sempre som els mateixos: Eric, David, Gera, Alexis ( fixos) i Ignasi (fitxatge d'aquest any), i Ruben ( que últimament encara bé, però sempre te pisos per mostrar i vendre....)
I com som uns senyorets (alguns ja s'estan fent grans) juguem al camp de la Salle per que així ningú ens molesta. Fins fa poc jugavem a la escola industrial, però hi ha massa gent i al final agobiava. En fin....
Gairebé sempre som els mateixos: Eric, David, Gera, Alexis ( fixos) i Ignasi (fitxatge d'aquest any), i Ruben ( que últimament encara bé, però sempre te pisos per mostrar i vendre....)
Aquí es pot veure com tots, tenim un físic envidiable per ser jugadors de basket d'elit: mitjana d'alçada: 1,71 (culpa de l'Eric) i 69 kilos de pes (tb culpa teva, Eric).I com no, faré una breu descripció de cadascú de nosaltres, no sigui que algun agent de la ÑBA visiti el blog i vulgui fitxar a algú de nosaltres (per aguantar les tovalloles).
Eric Piquer : Es el Giannakis de l'equip, un fullero. Veient que l'edat passa, i el seu físic ho nota, no dubta d'entrar amb els colzes per endavant. Això sí, les canastes més rares només les fot ell, i no sap com.
David Asensio "Yordan": El crack de l'equip, tot i que últimament està en hores baixes. Serà que l'Alana l'esgota el dia d'abans.....
Gerardo Malo "Garnett": Progresa adecuadament..... com dirien a l'escola. El rei dels taps ha de millorar un pels els triples, per què si segueix tirant així reventarà el tablero......
Alexis Clavero "Peplowsky": Un armari empotrat que sempre acaba per terra. Un lema: O passa el jugador o la pilota.....pero segur que no la fica.
Ignasi Vilaseca "Jordi Grimau": El rei de les fintes ( em poses nervios intentant fer-te un tap...) Rendeix més si la nit anterior no ha dormit i està de resaca.
Ruben Mingrat "Kevin Johnson": Un petardu de tiu i pitjor jugador (jajajaja) Ha d'animar el partit per ficar-ne alguna.
Finalment .....
Manel Bautista "raza blanca tirador": El jugador més desequilibrant de la província de Barcelona (pot ser exagero un pel). Només m'entren els triples en carrera i amb dos defenses i sense mirar i al últim segon....sembla de película eh!!
Bé, companys, espero que el David puji algun video al Youtube per linkar-lo des d'aqui i així podrem riure una estona.....
jueves 6 de diciembre de 2007
ANÒNIM
La entrada d’avui està dedicada a una persona que conec i de la cual no diré el nom. Per això l'anomenaré ANÒNIM. I per què? No sé, pero tenia ganes de dedicar-li una entrada.
En primer lloc, us plantejo una pregunta: creieu que coneixeu bé als vostres familiars, amics, etc? És a dir, parleu amb ells cada dia, desde fa anys, però creieu que els coneixeu?
Jo pensava que sí, però no és així. Tothom (jo m'incloc a mi mateix)te cops amagats, pensaments o maneres de ser que no ens mostren i que per tant no imaginem.
Doncs això m’ha passat fa poca amb l'ANÒNIM. I com ell, en deu haver molts; simplement, no ens enterem, o jo no m’entero.
He estat buscant información per Internet , mirant blogs i tal, però no he trobat res en clar. Simplement, no hi ha ningú transparent al 100%.
Almenys, aquest ANÒNIM, m’ha deixat veure com és i quines són les seves preocupacions reals, i això sempre crea un vincle de confiança que un agraeix.
Tot això que estic exposant és difícil d’explicar, i si tenim en conta que a mi em costa bastant explicar-me amb claredat, encara és més difícil.
Podria dir que cadascú te un “lado oscuro”, peró dic”oscuro” per que no el coneixem, no per que sigui dolent.
Tampoc vull dir que tothom s’amagui, si no que, poques vegades i amb molt poca gent (per no dir ningú) diexem veure el nostre alter-ego.
I si parlo avui d’això, es per que mai m’havia parat a pensar en això. Fins ara veia a tothom tal cual es mostra, però crec que m’equivocava.
En fí, això pot donar bastant que pensar, o potser no, pero almenys jo, aquests darrers dies li he donat prou voltes.
Ja per acabar, agraïr a l’ANÒNIM la seva confianza. A reveure
En primer lloc, us plantejo una pregunta: creieu que coneixeu bé als vostres familiars, amics, etc? És a dir, parleu amb ells cada dia, desde fa anys, però creieu que els coneixeu?
Jo pensava que sí, però no és així. Tothom (jo m'incloc a mi mateix)te cops amagats, pensaments o maneres de ser que no ens mostren i que per tant no imaginem.
Doncs això m’ha passat fa poca amb l'ANÒNIM. I com ell, en deu haver molts; simplement, no ens enterem, o jo no m’entero.
He estat buscant información per Internet , mirant blogs i tal, però no he trobat res en clar. Simplement, no hi ha ningú transparent al 100%.
Almenys, aquest ANÒNIM, m’ha deixat veure com és i quines són les seves preocupacions reals, i això sempre crea un vincle de confiança que un agraeix.
Tot això que estic exposant és difícil d’explicar, i si tenim en conta que a mi em costa bastant explicar-me amb claredat, encara és més difícil.
Podria dir que cadascú te un “lado oscuro”, peró dic”oscuro” per que no el coneixem, no per que sigui dolent.
Tampoc vull dir que tothom s’amagui, si no que, poques vegades i amb molt poca gent (per no dir ningú) diexem veure el nostre alter-ego.
I si parlo avui d’això, es per que mai m’havia parat a pensar en això. Fins ara veia a tothom tal cual es mostra, però crec que m’equivocava.
En fí, això pot donar bastant que pensar, o potser no, pero almenys jo, aquests darrers dies li he donat prou voltes.
Ja per acabar, agraïr a l’ANÒNIM la seva confianza. A reveure
sábado 1 de diciembre de 2007
Cosetes de la Uni
Quim m'haguès dit a mi quan estava acabant COU que acabaria fent Química!! Jo volia fer Farmàcia sí o sí, i estava convençut que m'agafarien. Però la cosa no va anar com volia i vaig acabar fetnt química a la UAB.
En fí, que van ser 5 anys de carrera molt intensos i on vaig conèixer molta gent bona. Crec que va ser la meva millor etapa a dia d'avui. Exceptuant el primer any, els darrers 4 van ser molt intensos. Amics, com l'Isaac Ciurans ( moltes paranoies mentals , algunes amoroses, moltes campanes, escoltant Estopa el segon any. Molt bons records, tant) Elio Francés( un noi especial que es feia passar per Angelo Di Mani lligant-se algunes GoGo's. Entre nosltres ja sabem quin són (Go-Gordes(jejejeje)), Joan ( llástima que sortísis tan poc amb noslatres, ara et dues estar forrant amb lo del coure.) i faltes tú, marika
Iker LLadò: company inseparable de festes boges, de paranoies a la uni, estudiant, veien passant el grifu.. els dijous bojos, jejeje.
Quantes coses,eh!!
I els dijous, ke em dius d'estar a 3 sota cero a les jotes fent whiskys escoltant la musica del cotxe. Això es afició. I després al Bus de la Vila ( ja borratxos) liant-la més. Ja ho vas dir: "Aquellos Maravillosos Años". Així ho recordo i ho recordaré sempre, per què si tinc alguna virtut, és la de la memòria, per lo bo i per lo dolent.
Molt cafes amb tots cada matí, al principi a les escales de la uni amb el cafe de maquina, i més tard, la bar de Ciències on reiem molt i ho passavem bé abans d'anar a classe, o no.
Moltes tardes de pràctikes de laboratori aprenent mentre ho passavem bé, i no paravem de fer broma.
5 anys, on em pasava la major part del dia amb tots vosaltres, i per tant, formaveu part de la meva vida. El temps passa, però com ja he dit: els records perduren
Gràcies a tots
En fí, que van ser 5 anys de carrera molt intensos i on vaig conèixer molta gent bona. Crec que va ser la meva millor etapa a dia d'avui. Exceptuant el primer any, els darrers 4 van ser molt intensos. Amics, com l'Isaac Ciurans ( moltes paranoies mentals , algunes amoroses, moltes campanes, escoltant Estopa el segon any. Molt bons records, tant) Elio Francés( un noi especial que es feia passar per Angelo Di Mani lligant-se algunes GoGo's. Entre nosltres ja sabem quin són (Go-Gordes(jejejeje)), Joan ( llástima que sortísis tan poc amb noslatres, ara et dues estar forrant amb lo del coure.) i faltes tú, marika
Iker LLadò: company inseparable de festes boges, de paranoies a la uni, estudiant, veien passant el grifu.. els dijous bojos, jejeje.
Quantes coses,eh!!
I els dijous, ke em dius d'estar a 3 sota cero a les jotes fent whiskys escoltant la musica del cotxe. Això es afició. I després al Bus de la Vila ( ja borratxos) liant-la més. Ja ho vas dir: "Aquellos Maravillosos Años". Així ho recordo i ho recordaré sempre, per què si tinc alguna virtut, és la de la memòria, per lo bo i per lo dolent.
Molt cafes amb tots cada matí, al principi a les escales de la uni amb el cafe de maquina, i més tard, la bar de Ciències on reiem molt i ho passavem bé abans d'anar a classe, o no.
Moltes tardes de pràctikes de laboratori aprenent mentre ho passavem bé, i no paravem de fer broma.
5 anys, on em pasava la major part del dia amb tots vosaltres, i per tant, formaveu part de la meva vida. El temps passa, però com ja he dit: els records perduren
Gràcies a tots
martes 20 de noviembre de 2007
Remembering good Times!!!!!
Molt temps feia que no sortia amb la meva ombra aquests darrers anys......si,si, Iker. No se que passa que kuan sortim junts algun dels dos la lia..... en fi.
A més, aquest passat dissabte, ke celebravem l'aniversari de l'Arts Intrussion (encara que jo no hi era) va estar super bé:
19:00 Kedo amb l'Iker a Plaça Catalunya......Policia i més policia per la Manifestació dels jipis akets....
3 birres fins les 10 k arriba el Toni ( una gran personatge k raja de la penya i se la pela) i un company, en Xavi, àlies "Toni Leblanc fent bicicletes"......mare meva
22:00 Sopar a un Japonès ( al 2007 hauré anat 7 o 8 cops i no m'agrada el menjar, però que hi farem)
23:30 Un mític: EL XISTU. 4 persones, un duro del Rei d'Espanya, 6 Litres de Birra, i 4 de Vodka amb llimona. Resultat final: Taja
Un cop acabat anem a un Bar a fer una Caipirinha ( no recordo on està el bar) i robo fruita del mostrador ( per flipar)
Finalment als Enfants, on la meva memòria presenta lagunes importants ( k raro....)
Una frase:" Cervesa Bier bar Bier..."
Una fotografia:
El toni, jo amb gallumbos al cap, i el Linker musulmà cervesa Bier!!!
Aviat repetirem
A més, aquest passat dissabte, ke celebravem l'aniversari de l'Arts Intrussion (encara que jo no hi era) va estar super bé:
19:00 Kedo amb l'Iker a Plaça Catalunya......Policia i més policia per la Manifestació dels jipis akets....
3 birres fins les 10 k arriba el Toni ( una gran personatge k raja de la penya i se la pela) i un company, en Xavi, àlies "Toni Leblanc fent bicicletes"......mare meva
22:00 Sopar a un Japonès ( al 2007 hauré anat 7 o 8 cops i no m'agrada el menjar, però que hi farem)
23:30 Un mític: EL XISTU. 4 persones, un duro del Rei d'Espanya, 6 Litres de Birra, i 4 de Vodka amb llimona. Resultat final: Taja
Un cop acabat anem a un Bar a fer una Caipirinha ( no recordo on està el bar) i robo fruita del mostrador ( per flipar)
Finalment als Enfants, on la meva memòria presenta lagunes importants ( k raro....)
Una frase:" Cervesa Bier bar Bier..."
Una fotografia:
El toni, jo amb gallumbos al cap, i el Linker musulmà cervesa Bier!!!
Aviat repetirem
domingo 11 de noviembre de 2007
Festa de l'Autònoma
El passat 8 de Novembre va ser la meva novena Festa de l'Autònoma, i la veritat, és que va ser la més tranquila, bàsicament per què vaig estar treballant tot el dia, i només vaig passar-me per les parades al migdia.
Cal destacar la cursa de l'Autònoma, on vaig còrrer 6 Km en un temps de 25:37. No està mal. Sort de l'Uri que va marcar un ritme fort i que vaig poder aguantar fins el final. El dia següent tenia les cames agarrotades de les agulletes....
Però com ja he dit, de festa res. Encara recordo d'altres anys, liant-la amb la gent de la uni ( sobretot amb l'Iker, kines castanyes....), entrant a la biblioteca per fer exàmens de Dret, despertant-me a Terrassa,....
Potser es la responsabilitat, o potser només és que ningú del meu laboratori volia anar a la festa per la tarda, la qüestió es que a les 7:30 de la tarda vaig plegar de la feina i vaig anar a buscar els ferrocarrils. Mare meva, quin viatge de tornada : tot ple de gent super beguda, rient, cantant,..... i jo indignat, per què, d'altres anys era jo el que cantava als ferrocarrils,.......
Cal destacar la cursa de l'Autònoma, on vaig còrrer 6 Km en un temps de 25:37. No està mal. Sort de l'Uri que va marcar un ritme fort i que vaig poder aguantar fins el final. El dia següent tenia les cames agarrotades de les agulletes....
Però com ja he dit, de festa res. Encara recordo d'altres anys, liant-la amb la gent de la uni ( sobretot amb l'Iker, kines castanyes....), entrant a la biblioteca per fer exàmens de Dret, despertant-me a Terrassa,....
Potser es la responsabilitat, o potser només és que ningú del meu laboratori volia anar a la festa per la tarda, la qüestió es que a les 7:30 de la tarda vaig plegar de la feina i vaig anar a buscar els ferrocarrils. Mare meva, quin viatge de tornada : tot ple de gent super beguda, rient, cantant,..... i jo indignat, per què, d'altres anys era jo el que cantava als ferrocarrils,.......
lunes 5 de noviembre de 2007
Els inicis.......fins avui
A l'abril de 1981, va nèixer un nen amb el cabell risat; sí, sòc jo. El petit de tres germans ( Oriol del 76, la Meritxell del 79 i jo mateix). Ser el petit comporta ser el mimat, i la veritat és que no em puc queixar.
Vaig fer l'EGB al gran col·legi " San José de Verge Aldama", cuna de futurs delinqüents; però tot i així, no he sortit malament. De 40 que erem a classe , 30 vivien al "Xino" (gran barri) i en acabar 8è, vaig anar a un institut, un pèl millor.
De la gent d'EGB només mantinc el contacte amb el David Asensio, que és de lo poc que es salva de la meva classe.
A l'institut (Joan Maragall) vaig conèixer gent nova, bastant més bona gent que no pas abans, i van ser 4 anys bons, on comences a sortir, a provar coses noves, a equivocar-te, però de tot s'aprèn.
Malauradament, ja no veig a tota aquesta gent; la gent comença la uni, comences a treballar i cadascú segueix el seu camí. El meu es va desviar bastant d'aquesta gent, però això no significa que sigui dolent.
Després d'una Selectivitat digna de Jaimito m'escullen a la última elecció que havia fet: Química a la UAB. Aleshores ni sabia on estava la Autònoma, així que en un principi no estava motivat per fer la carrera. Tot i així la vaig començar, encara que amb un primer any per oblidar aprovant només 3 assignatures. La culpa d'aquest fracàs? el Bar de Ciències i la meva mania d'estudiar la nit abans.
Però no se si va ser que vaig madurar, o que vaig començar a treballar al bocatta, o conèixer a la Mireia, o que em vaig juntar amb la gent addient, que a partir del segon any vaig espavilar acadèmicament.
Ja en acabar la uni vaig començar el doctorat en sensors i biosensors i finalment ara estic al grup de Quimiometria Aplicada, on en un any i poc ja acabaré.
Aquest ha estat un resum molt ràpid, però na patiu, que en següents entrades entraré en molt més detalls, sobretot dels darrers anys i de la gent que m'ha acompanyat aquest temps.
Vaig fer l'EGB al gran col·legi " San José de Verge Aldama", cuna de futurs delinqüents; però tot i així, no he sortit malament. De 40 que erem a classe , 30 vivien al "Xino" (gran barri) i en acabar 8è, vaig anar a un institut, un pèl millor.
De la gent d'EGB només mantinc el contacte amb el David Asensio, que és de lo poc que es salva de la meva classe.
A l'institut (Joan Maragall) vaig conèixer gent nova, bastant més bona gent que no pas abans, i van ser 4 anys bons, on comences a sortir, a provar coses noves, a equivocar-te, però de tot s'aprèn.
Malauradament, ja no veig a tota aquesta gent; la gent comença la uni, comences a treballar i cadascú segueix el seu camí. El meu es va desviar bastant d'aquesta gent, però això no significa que sigui dolent.
Després d'una Selectivitat digna de Jaimito m'escullen a la última elecció que havia fet: Química a la UAB. Aleshores ni sabia on estava la Autònoma, així que en un principi no estava motivat per fer la carrera. Tot i així la vaig començar, encara que amb un primer any per oblidar aprovant només 3 assignatures. La culpa d'aquest fracàs? el Bar de Ciències i la meva mania d'estudiar la nit abans.
Però no se si va ser que vaig madurar, o que vaig començar a treballar al bocatta, o conèixer a la Mireia, o que em vaig juntar amb la gent addient, que a partir del segon any vaig espavilar acadèmicament.
Ja en acabar la uni vaig començar el doctorat en sensors i biosensors i finalment ara estic al grup de Quimiometria Aplicada, on en un any i poc ja acabaré.
Aquest ha estat un resum molt ràpid, però na patiu, que en següents entrades entraré en molt més detalls, sobretot dels darrers anys i de la gent que m'ha acompanyat aquest temps.
domingo 4 de noviembre de 2007
Everybody's changing
Bé, inicio el meu blog ( fa mesos ho veia de frikis i ara em teniu aquí....) degut a una sèrie de circumstancies i canvis que han fet possible que tingui més temps lliure del que voldria i per tant, aprofitaré per a intentar explicar les coses que m'aniran succeïnt, tot fent memòria de moments passats inolvidables....
No se molt bé com funciona aquest editor, però amb el temps, la configuració anirà millorant.
Una breu decripció meva? 26 anys ( la flor de la vida) , doctorant-me en química ( ara qualsevol es pot doctorar), "col·laborador" de ROBOTUA , i bastant friki del bàsket.
Confio en ser constant i no deixar-lo en un mes ( com ha pasat amb la guitarra) i si puc fer riure als qui ho llegiu, millor.
De la foto no crec que faci falta dir el que és.... bueno si, una de les meves aficions de abril a octubre: la jardineria
No se molt bé com funciona aquest editor, però amb el temps, la configuració anirà millorant.
Una breu decripció meva? 26 anys ( la flor de la vida) , doctorant-me en química ( ara qualsevol es pot doctorar), "col·laborador" de ROBOTUA , i bastant friki del bàsket.
Confio en ser constant i no deixar-lo en un mes ( com ha pasat amb la guitarra) i si puc fer riure als qui ho llegiu, millor.
De la foto no crec que faci falta dir el que és.... bueno si, una de les meves aficions de abril a octubre: la jardineria
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
